Visita a la plaça de Sultanahmet

26/03/2022

Aquí comencem aquesta guia completa per visitar Estambul.

Primer esperar a la 8.30h que obrin el menjador del hotel per esmorzar amb unes vistes espectaculars.

Com tenia l´hotel a la zona de les mesquites era llogic que el primer que visites fos la zona de Sultanahmet.

Mesquita blava

La mesquita blava per fora es impressionant, mes maca que les altres pel meu gust, ara per dins una castanya, be una castanya perquè esta en obres de fa temps i no veus res, nomes una mica la cúpula.

Primer cop que em trec les sabates, la veritat no estava tranquil, estava tota la estona mirant el calaix on les havia deixat, no se les emportes algú. Però no.

Hi han unes normes per entrar aquí i si un porta pantalons curts o una dona no porta res per tapar-se el cap, allà t´ho deixen.

Santa Sofia

Al sortir, just en front tens Santa Sofia, no te pèrdua. Travessem la plaça i al altre costat la veureu.

Santa Sofia o Hagia Sofia es una antiga basílica Ortodoxa convertida posteriorment en mesquita, durant gran part del segle passat va ser museu y en 2020 va tornar a ser mesquita.

En el seu emplaçament antigament hi havia 2 esglésies que es van cremar y l´emperador Justinià va  decidir fer una basílica mes gran en el any 532.

Per la seva construcció van fer servir molts materials de temples pagans com les columnes del temple de Artemisa a Efes.

El 1453 amb la caiguda del imperi Bizantí, la ciutat es va convertir al Islam i la basílica en Mesquita.

Les dimensions del interior son enormes, amb una llum tènue derivada dels arcs en la cúpula, que a part de a minorar el pes de la mateixa, permeten la entrada de llum.

Actualment la entrada al temple es fa per la porta dels emperadors, que en aquells temps estava reservada nomes a ells.

                             

A destacar els medallons amb inscripcions en primitiva cal·ligrafia àrab e imatges del Jesús y la verge María. 

Aquets dibuixos van ser tapats amb guix en la època que va ser mesquita, recuperant-se quan va ser museu.

Actualment, a pesar de ser mesquita no ho han pogut tapar ja que es patrimoni de la humanitat. El que si us trobareu es que algunes imatges catòliques les tapen amb llençols.

                                         

Al pati de la mesquita trobareu tot de columnes per terra i pedres que tot son restes de la antiga basílica.

Si sortim cap a la plaça i girem a la dreta, trobarem allà mateix la Cisterna basílica.

Basílica Cisterna

Els mesos de març-abril 2022 estava tancada per obres per el que no vaig poder-la visitar i això que era un dels llocs que em feia mes il·lusió veure.

La Basílica cisterna o cisterna Yerebatan es un dels molts dipòsits d´aigua de la ciutat de Estambul construïts en època romana.

La espectacularitat del lloc es donada per les 336 columnes y la magnifica il·luminació interior.

Si teniu sort i esta oberta, es un lloc imperdible de la ciutat.

Al sortir, just en front, a la mateixa plaça de Sultanahment, teniu el que en el seu dia va ser el Hipòdrom de Constantinopla.

Hipòdrom de Constantinopla

El Hipòdrom era el lloc on els emperadors romans del imperi roma d´orient, venien a gaudir amb les carreres de quadrigues.

Aquest hipòdrom, per el de la capital del imperi, era un dels mes grans, amb dos nivells de graderies per el públic amb una capacitat de fins a 100mil espectadors.

Estava decorat amb un munt de estàtues y columnes que lamentablement avui en dia no podem veure, degut als saquejos que va patir la ciutat al llarg de la seva historia.

Entre les estàtues saquejades es troben els cabals de bronze de la plaça de San Marcos de Venècia.

Actualment del hipòdrom original nomes podem veure la columna de pedra, que estava rematada amb unes plaques dorades, que evidentment van ser saquejades també.

                                   

El obelisc de Teodosi, es un altre dels que queda perfectament conservat, aquest el van portar de Karnak ( Egipte) i la columna serpentina de Delos ( Grècia) a la que l´hi falten els dos caps de serp.

Com veieu, en aquella època tothom saquejava allà on podia, i la de coses que es deuen haver perdut o trencat pel camí.

El peu del obelisc de Teodosi, fet en marbre posteriorment, explica com l´emperador anava a les carreres de quadrigues.

Un cop vist el hipòdrom, caminem cap a la Santa Sofia i passem per el camí de la dreta arribarem al palau Topkapi.

Palau Topkapi

El palau Topkapi, es la antiga residencia dels sultanes del imperi Otomà. Una de las visites imprescindibles a Estambul.

La única de aquesta zona que es de pagament. El Març-abril 2022 el preu era de 285 Lires turques. Amb la entrada tens dret a una àudio guia amb el teu idioma si no es català.

Aquesta visita tant espectacular, pot arribar a atabalar en alguns moments per la quantitat de visitants que hi ha.

Primer s´han de fer cues per accedir al recinte i passar les mesures de seguretat, després cua per comprar la entrada, encara que aquesta cua va ràpid perquè hi han moltes finestretes venen tiquets, mes tard cua per la àudio guia i la ultima cua per entrar al palau.

El palau va ser la residencia dels Sultans durant 400 anys.

El recinte es realment immens i tindreu que dedicar-li algunes hores a la visita però sortireu d'allà amb una bona idea de com era la vida Imperial i administrativa durant els Sultanats.

El Palau esta disposat en una multitud de edificis, cada un amb una funció diferent.

Entre edifici i edifici gaudireu dels jardins del palau, incloses unes meravelloses vistes de on s´ajunten el Bòsfor i la banya d´or.

A destacar el Harem, espai reservat a les dones del Sultà, la sala del tro, la de recepcions, la biblioteca ... una multitud de sales, a quina mes interesant.

                                  

Un cop sortim del Palau ja haurem acabat la visita a la zona de Sultanahmet, si ve podríem profunditzar amb alguns edificis propers.

Si caminem cap a la basílica Cisterna i continuem recte, al cap d´una estona apareixerem al Gran Bazar i si ve decidim baixar la avinguda cap a Eminonu, on trobarem multitud de llocs per menjar de tot tipus i estarem al costat de la mesquita nova i el Bazar de les especies.

Viatge a Turquia, sortida

 Començo aquest viatge a Turquia, amb el tren de Orpesa a Barcelona. Be a l´Aldea i d'allà a Barcelona.

El mateix que el viatge a Nàpols, sortir de Orpesa a les 9.27h per arribar a les 14.10h. La putada es la espera a l´Aldea, et deixen allà 2h amb el vent i fred que fot, a mes plovia avui, excepte al arribar a Barcelona.

Retrobaments

Aquest viatge em fa molta il·lusió perquè l´he planificat un parell de cops i al final no s´ha fet per una cosa o altre i per fi el podré fer.

A mes, el primer dia dormiré a Barcelona per agafar el avio al endemà i em retrobaré amb amics, com la Montse i en Gaby que no els veia fa anys.

M´esperaven a Sants i em anat a comptes de Bell-lloc a dinar al rincon de Lugo. Menu 13eur i realment bo.

Després de dinar, m´han acompanyat al hotel Bejar a deixar maleta  i s´han ofert a portar-me a Teia a veure el meu gran amic Xavi i la seva mare.

A les 8 a vingut en Gaby a buscar-me i m´ha portat a Barcelona un altre cop. Sopar a un bar de xinos a consell de cent i cap el hotel. Millor així d´hora.

No es pot fumar i has de baixar al carrer a fumar, al final he acabat fumant a la habitació.

Cap a l´aeroport i vol

M´he aixecat a les 8, cafè per el camí i a Sants tren cap a l´aeroport. Era molt d´hora, he fet checking i cap a la terrassa del Burguer king a fer cafès que es pot fumar.

Passar porta de control a les 12 i cap al avio de Pegasus, un Airbus A321. Unes 3 hores i 40 minuts per arribar a Estambul, travessant Itàlia es veia neu.

Al avió, mala sort, la noia de darrera i la de davant dos nenes ben pijes i ben repel·lents. Una governant i atabalant al novio de mala manera, jo ho escoltava tot i era per engegar-la nomes arribar a terra i la de davant, parlant amb molta impertinència als hostessos i fent aixecar a la seva fila cada dos per tres per passejar pel passadís.

Arribada a Estambul

Arribes i tot es gent per tot arreu, cues per duanes, cues per maletes, gent gent i mes gent.

Al arribar sinó tens la Istambulkart no pots agafar autobusos de línia, la venen dins l´aeroport i fora a unes maquines que no funcionaven, total, l'autobús de línia que volia agafar fins a kadikoy i el ferry a Eminonu, no ho puc fer, millor perquè amb maletes hauria estat na bogeria.

Un boig volia portar-me a la ciutat per 120 lires, una mica menys de la mitat del que costa un taxi, deia que necessitava els cèntims per tornar a la seva ciutat a Ankara. Tenia molt mal aspecte i he passat d´ell i he anat a buscar el autocars del aerobús d'aquí que es diu Havabus 36 TL.

Taksim a Sultanahmet

A taksim, on et deixa el Havabus hi ha una parada de funicular i de metro. Entres, compres la Istambulkart i cap el funicular. El funicular m´ha baixat fins a Kavatas.

Un cop a Kavatas tramvia T1, que allà comença i fins a Sultanahmet, que he baixat. He travessat la plaça de Sultanahmet i allà estan les dos grans mesquites. De nit al menys, no impressionen molt, ara, es veuen molt maques amb la llum.

La mesquita blava m´ha agradat mes per fora al menys.

Mesquita Blava

Un de un restaurant m'ajudat amb el gps del seu mòbil a trobar el meu hotel, es al carrer de darrera les mesquites. A canvi diu que vagi a sopar al seu restaurant un cop deixi les maletes. i una merda.

L´home del hotel molt amable, però es un quart pis, el que aquí seria un tercer perquè compten com a Perù, la planta baixa la primera.

Després he anat a comprar la SIM per tenir dades al mobil, turistes nomes hi ha una opcio, no et deixen comprar cap pla de prepagament, nomes et venen aquesta de dades i val 350TL 

He comprat tabac 24 TL i un aigua 2TL i he caminat una mica després de t0t el dia al avio, he sopat hot dogs a un puesto, ja que era tard i no hi havia res mes, aixo o restaurants per guiris caríssims.

I després de sopar ja cap al hotel a fer números que amb aquesta moneda no se que coi he gastat, al final he gastat una merda al traduir-ho a Euros, guai!

ESCOLLIR UN DESTI PER VIATJAR

ESCOLLIR UN DESTI

Aquests últims temps he estat preparant un gran viatge, però es per a principis del proper any. Un viatge que a mesura que es preparava anaven caient etapes o trajectes per el tancament de països per el tema covid.

Per ho poc turístic del lloc m´era imprescindible tancar etapes amb tot contractat amb molta antelació per planificar tot be i sobretot un d´aquets països no em garantia ni que estigues obert en aquelles dates, que potser si, però no es pot organitzar res amb aquesta incertesa.

Aleshores la solució ha estat retallar el viatge a un país nomes, però clar , per fer aquest país nomes no calia esperar tants mesos però ja estava tot contractat i el que he preparat mentrestant una escapada a un destí diferent per d’aquí uns dies i anar fent boca d’això de tornar a viatjar.

PREPARAR UN VIATGE

Diuen que un viatge es viu tres vegades, quan l’organitzes, quan el fas i quan el recordes, i tot ho tòpica que es aquesta frase, estic totalment d´acord.

Durant aquests dies m´he passat hores dins el proper destí, esbrinant tot el possible, coses per fer, llocs per veure, estudiant historia dels llocs que veure, buscant transport. Preparant recorreguts a peu, mirant restaurants i menjars típics ( tot i que aquest destí com a típic te nomes un parell de plats i un molt famós internacionalment)...

ESCOLLIR EL DESTI

Tothom que te interès per viatjar te una llista al cap de llocs on si o si ha d´anar algun dia.

La meva es llarguíssima ( la llista), nomes he visitat 23 països i al mon hi ha al voltant de 200, doncs em falten uns quants somnis per complir.

El primer que em de mirar es si viatgem sols o acompanyats, jo he provat les dos coses i sincerament sempre m´ho he passat be.

Un destí en solitari, es fantàstic perquè nomes es faran coses que a tu t´agraden. El mateix destí compartit faràs coses que agraden al altre i algunes de les coses que a tu t´agraden, no totes. A canvi en cap moment estaràs sol.

La següent cosa del destí que has de tenir clar es una ciutat? Una platja? Natura? Un recorregut?

Si vas acompanyat aquí tens la primera negociació a fer. La gent te molt diversos interessos. A mi em portes un mes a la platja i torno amb una depressió insalvable i en canvi hi ha gent que tant l´hi fot qui viu a aquell poble i que hi ha darrera la platja, nomes els interessa estar com sargantanes sal sol.

Tercer tema a decidir, estiu o hivern, els destins canvien molt. No es mateix anar a veure el sol de mitjanit a Nordkap ( Noruega) a finals de juliol que anar al gener al nord de Noruega a veure aurores boreals.

Hi ha destins que jo al hivern ni els tocaria, en canvi hi ha gent que gaudeix del fred (un altre negociació a fer)

Quart tema que a mi em serveix es; escollir dos o tres destins abans de decidir-se i organitzar tots tres viatges i mirar a quin t´hi veus millor.

Cinquè punt. Un tema important a un viatge es posar-l´hi un objectiu, que es el que vols fer o veure a aquell destí si o si i a partir d’allà organitzar la resta del viatge depenent del objectiu principal.

Durant molts anys el que hem fet nosaltres es seguir el Barça arreu de Europa.

El objectiu principal del viatge era el partit però gracies el partit ens dedicàvem a conèixer be aquella ciutat o aquella regió.

També gracies això hem anat a llocs increïbles que no hauríem anat sinó haguéssim seguit el Barça, com Bulgària, un lloc que si no es per això no hauria anat mai i va ser una gran sorpresa.

En altres ocasions l’objectiu del viatge ha estat veure algun concert del grup que mes t´agrada, no heu pensat que pot ser una gran ocasió per conèixer millor Paris i acabar el fi de viatge amb un concert que t´ompli de veritat i no veient danses folklòriques de no se on que després quan mires els vídeos o passes endavant?

Un altre objectiu pot ser l´art, amb aquesta excusa anar a veure el Hermitage, conèixer la ciutat de Pere el gran, Sant Petersburg.

O la Historia, organitzar un viatge per conèixer llocs històrics d´aquest nostra mon.

Altres tindran algun objectiu diferents, hi haurà gent amb carreres de cotxes, gent que l´hi agradarà veure circ o maquetes de trens elèctrics i al voltant d’això organitzar potser, el viatge de la seva vida.

Un cop tenim la llista al cap, em de mirar que s´adapta al nostre pressupost, la realitat de cadascun ens dirà fins a on podem arribar, això us ho dic per experiència.

Després començarà ho pitjor, decidir transport, llocs on dormir, que si motxilla o maleta...

També un cop escollit el lloc es important llegir molt sobre el lloc veient si s´adapta a tu, mai feu el viatge d´un altre, perquè aquell viatge que t´han explicat amb tanta passió era el seu objectiu, potser vosaltres el voleu calcar i un cop allà dieu que cony foto aquí?

Però sobretot viatgeu.

 

COMPTE AL ESCOLLIR UNA COMPANYIA AEREA

Comencem el diari del proper viatge, i el començo uns dies abans de marxar perquè el que ha passat també forma part del viatge.

Tenia un article preparat de com buscar vols però encara no esta acabat i mentrestant el preparava fa uns dies em va passar això, ara ja en portes de marxar esta mes que solucionat però al final ha estat mes despesa.

Després de seguir tots els rituals de buscar un vol barat, amb una vpn, o una finestra d’incògnit com et diuen, esborrant cookies, mirant amb altres monedes per fi tenia el vol perfecte d´anar i tornar ben barat però no m´agradava amb la companyia que el tenia, amb Vueling.

Durant la meva feina he escoltat moltes putades que han fet aquests a molts clients, deixant-los tirats i mil pel·lícules. Però be, esperem que no passi res.

Al cap d´uns dies de contractar-lo, m´envien un mail que el vol de tornada no seria el dia previst sinó al endemà però a mi no m´anava be per tema de metges. Si no hi estava d´acord en donaven l’opció de tornar-te el calers.

Guai, demano que m’anul·lin el bitllet i em tornin la pasta i si, cap problema però els cabrons nomes et reemborsen el vol de tornada perquè el d´anada no esta afectat.

O sigui que m’envien a una ciutat i després torna nadant o buscat la vida. Jo crec que m´haurien tingut que donar l’opció de tornar-te tot el bitllet, l´anada i la tornada, com a mínim oferir-te l opció.

Doncs res, tinc un bitllet d´anada i res mes, començo a buscar altres companyies per un vol de tornada i em trobo el bitllet d´aquesta mateixa companyia, nomes tornada al doble del que jo vaig comprar anar i tornar, o sigui que han vist que hi havia demanda i m´han tret el bitllet i l´han fotut a la venta mes car.

Al final he trobat un altre vol que em torna a Valencia i no ha Barcelona, millor mes a prop de casa.

Si ara tinc aquesta avantatge vivint aquí tinc Barcelona, Reus i Valencia a tir per fer vols, be i el aeropuerto del abuelo aquí a Castelló però allò fa molts pocs vols i pocs destins.

Hi ha companyies com Ryanair que tothom les critica i el seu negoci es el que es, vols barats amb mínims, si vols maletes paga, si vols seient paga tot tot t´ho intentaran cobrar però esquivant aquests temes a totes les pagines de contractació del vol, pagaràs el que t´havien dit.

Nosaltres vàrem fer servir contínuament Ryanair durant uns anys, seguint el Barça per tota Europa i si tenies que anar en compte amb el pes de les bosses, amb quin equipatge duies però si salvaves això et portaven i et tornaven i nosaltres no se si van ser 5 o 6 anys seguits i mai ens van deixar tirats.

L’única limitació era segons on jugava el Barça, hi havia destins que no arribaven però allà teníem Alitalia perquè ens portes a Bulgària etc.

Però vueling, jo recordo uns clients que vaig portar al taxi que venien de Reykiavic, que l´avio que els tenia que recollir, aquell dia no va anar i els van deixar allà, després anaven venint vols de la companyia però com no hi havia places, als primers els anaven deixant allà i s´hi van passar uns quants dies esperant.

O sigui encara haig d´estar content, que m´ho hagin dit abans de sortir i no deixar-me tirat allà. No voleu amb Vueling.

 

STADIO DIEGO ARMANDO MARADONA

 Després de descansar una estona, sobre les 4 cap a Garibaldi, a buscar línia 2 de metro, una mica de confusió al principi perquè aquesta línia de metro funciona amb trens, ja que em sembla que esta operada per Trenitalia.

La sortida que havia mira´t jo que em quedava mes a prop del estadi era Leopardi però els que porten samarreta del Nàpols no baixen, jo si.

Veig a uns amb samarretes de Maradona, els segueixo i si, el camp es ben a prop.

La primera impressió, com es lògic, es que es petit. Però aquesta sensació la tenim tots els culers en la majoria de camps.

Aquí nomes caben 60000 espectadors, molta gent fent cues ben fetes per entrar al camp, m’ha estranyat, Napolitans i tant ben ordenats?

Segueixo voltant el camp per veure l´ambient i tots buscant la seva fila per entrar.

Miro els quioscos on venen samarretes i bufandes i totes son de Maradona, no hi ha altre samarreta, les del Nàpols, les de la selecció Argentina, unes que son mitat i mitat, ben lletges, les de Boca, un altre que va fer servir l´equip quan va morir que es amb el blau del Nàpols però amb les ratlles de la selecció Argentina i moltes amb diferents fotos de Diego o frases com Diego vive.

El moment emocionant o que jo em vaig emocionar, es quan obren les portes del estadi i comença a sonar la cançó amb la que Maradona feia els escalfaments, però comença a sonar en bucle i no la van treure fins 1h i mitja després, quan surten els jugadors a jugar.

Busco la meva porta i no hi ha manera de trobar la, perquè el carrer esta tallat a un costat i a l´altre i nomes hi ha les portes de la 17 a la 22, jo tenia que entrar a la 11.

Pregunto a un Stewart i es veu que haig de rodejar un bloc de pisos i entrar pel carrer de darrera, cap allà que vaig.

Arribo i una fila ben feta també per la porta però mes curta que les que havia vist al altre costat.

Avançava molt a poc a poc i l´hora de partit s´apropava.

Resulta que entràvem de un en un i ensenyant el green pass (passaport covid), d’aquí la cua tant llarga. Entro just a punt de que surtin els jugadors.

La localitat, darrera la porteria, una mica elevat tot i ser primera graderia, tinc un amic que al Camp nou te les mateixes localitats, a mes se sembla molt perquè la grada te la mateixa forma, amb el sostre amb la grada de sobre, es una espècie de camp nou però nomes amb dos grades i mes ovalat, amb ho que la teva porteria et queda una mica lluny.

El futbol, sincerament dolent, molt dolent. Va començar marcant el Hellas Verona i això va donar emoció al partit. Per fi va empatar el Nàpols i no va haver-hi mes gols.

Vaig estar xerrant a la mitja part amb un home de darrera i el seu fill, que es van oferir per fer-me una foto allà al camp, també amb els dos de davant i vam estar tota la segona part junts xerrant i veient el partit.

Al final em van dir que ja tenia excusa per tornar a Nàpols, tornar per veure guanyar el Nàpols.

I així i tot el Nàpols segueix líder empatat a punts amb el Milan.

Em vaig quedar una estona fent fotos del estadi i cap el metro, camino cap allà i metro tancat amb cadenes.

Havia llegit que tancava  ales 8 de la tarda però no m´ho vaig voler creure. La putada es que el partit tenia que ser a les 3 i va ser a les 6, així que al sortir si era veritat allò pillava de ple.

Torno al carrer principal i un home em diu que vagi al carrer de darrera que hi ha un altre metro.

Al arribar allà, no sabia cap a on tirar i torno a preguntar, 3 homes que tots em volien indicar, em pregunten d´on soc i un diu que ell m’indicarà que ell parla spagnolo però el tio m´indicava cap a la mateixa estació que jo venia.

Aleshores una dona de la meva edat que estava passejant el gos per allà i va escoltar el tema em diu que ella m´acompanya, l´hi explico que esta tancada l’estació, que si m’ha de portar allà res.

Aleshores passa una coneguda d´ella, es veu que sabia que anava al metro, l´hi diu si va al metro i aquesta diu si, i l´hi diu que aquest home diu que esta tancat, ella ens explica que els dies de partit aquesta parada esta tancada i s´ha d´anar a campi flegrei.

La primera dona, l´hi diu si em pot acompanyar i si cap problema, be cap problema, no he vist a ningú caminar tant ràpid mai, de parada a parada em va treure 60 mts de distancia, arribem allà i salvat.

L’estació espectacular, com la majoria de estacions d´aquesta línia, ja que no son estacions de metro, son estacions de tren, enormes, antigues i molt maques.

Per fi arribo a Garibaldi, compro sopar i cap al hotel, rebentat 23mil i pico passo en un dia, no estic gens acostumat.

Sort del metro, el camp esta a un costat de la ciutat i Garibaldi al altre i entre mig hi ha muntanyes plenes de cases, no se si hauria arribat a peu amb el tute que ja duia a sobre.

Un gran dia, Nàpols m´ha enamorat de

 

ARRIBADA A NAPOLS

 

Viure lluny d´una capital te moltes avantatges però a l´hora de viatjar veus les desavantatges.

Un viatge que seria tant senzill com sortir de casa a les 4 de la tarda i agafar un avio, canvia molt des de aquí, e incrementa el preu del desplaçament.

Per anar al mateix trajecte, has de sortir de casa a les 9 i poc del mati, anar a l’estació i agafar un dels pocs trens que para aquí a les 9;27h en teoria 9;39h en realitat.

Aquest tren va fins Tortosa nomes, et deixa a l’Aldea i has d´esperar mes de una hora i mitja, a que vingui un altre de Tortosa cap a Bcn. I per fi a les 14.15h arribes a Sants.

L´altre opció es agafar tren cap a Castelló, que tampoc hi ha molts i allà tens mes trens a Bcn, directes o amb poques parades i pagant el doble o mes per el bitllet.

Jo com tenia temps, l’opció de l’Aldea em semblava be, fins que ets a l’Aldea, la estació esta al mig del no res i fot un aire que has d´estar agafat al banc on seus o surts volant.

A la estació de Sants al poc va arribar un amic i vam anar a Hostafrancs que un altre ens esperava a un bar de menjars, va estar molt be però curt.

A les 5 cap el aerobús des de pl Espanya.

Fumant fora el aeroport per fer temps i després amb nervis perquè aquets de vueling nomes van obrir dos llocs per facturar i la cua era d’escàndol.

Al final, per fi al avio i cap a Nàpols. Arribant, en direcció Roma, es veien unes llampecs increïbles però a Nàpols estava ben serè.

Les ciutats potser t´agraden per la manera que hi entres, els primers 8 segons a una relació ja veus si hi haurà feeling o no i l’entrada a Nàpols amb avio i de nit, va ser espectacular.

Entres per un costat del mar cap a dins la ciutat i la vas sobrevolant cap el altre costat a molt poca altura i veient tots els carrers, reconeixent alguna cosa ja, molt maco. Va arribar un moment que pensava que el avio ens deixaria a la porta del hotel, molt emocionant l´arribada.

Després ja comença el kaos Napolità, llarga espera perquè arribin les maletes, en un aeroport petit, poder mes petit que el de Girona.

Per fi surts fora i ets la ciutat, a un extrem però no lluny del centre com altres ciutats.

El primer que et trobes son busca vides, oferint transport fins el centre.

Els vas esquivant a tots i si segueixes la vorera, a 200mts tens el Alibus ( aerobús d’allà). Per 5€ et porta a Garibaldi, on hi ha l’estació Napoli Centrale, allà tens tot tipus de connexió, metro busos.. etc..

Però al arribar allà acabava de marxar el bus i per el següent faltava una hora i quart ( a la nit hi ha menys).

Érem 4 persones nomes a la parada del Alibus i va venir un taxista i es va oferir portar-nos a tots per 5€ per cap, el preu del Alibus, tots d´acord i cap a Garibaldi.

Jo tenia el hotel a prop, vaig prioritzar unes bones comunicacions, així i tot el hotel va estar molt per sobre de les expectatives.

La veritat es que el barri on es piazza Garibaldi impressiona de nit o pot impressionar a segons qui.

De l’estació al hotel 750mts em van oferir 6 vegades de tot per comprar però problemes cap ni un, dient no grazzie.. arreglat, no et molestaven mes.

Al final de la plaça hi ha el carrer del hotel, el home preocupat tot el dia per l´hora que arribava, em va enviar un missatge just quan estava al carrer del hotel per veure que em faltava i al ser tard...i de  repent el cotxe que circulava per el meu costat em diu Xavier?? Es veu que va enviar el missatge i que el vianant que tenia al costat rebia un va creure que era jo.

Per cert Xavier mes ben pronunciat que espanyols que porten 40 anys vivint a Barcelona.

El tio va aparcar en segona fila, molt tord i sense preocupar-se el mes mínim va deixar allà el cotxe i em va acompanyar a l´hotel, l´aspecte exterior es vell, vellet i un cop entres dins estava tot molt be i molt nou i modern, a mes una habitació ben ample, amb un  balco fantàstic per fumar.

M’instal·lo, i al carrer a buscar un aigua, una pizza i alguna cosa per esmorcar al endemà, molt barato tot, em sembla que van ser 7€.

PD; Si veniu a a Napoli potser millor una motxilla que una maleta, aquí al carrer hi han sotracs pero a la vorera mes, es incomodíssim conduir la maleta per segons quines voreres

I fins aquí l´arribada a Napoli.

RESUM DE NAPOLS

RESUM DE NAPOLS

 

El resum del viatge, es que ha superat en molt les expectatives que m´havia posat.

La veritat es que el viatge es nomes la primera prova de una cosa molt gran que be, falta una segona prova i ja decidirem.

Tothom em deia on has de viatjar sol? Es molt perillós anar sol pel mon.. T´agobiaras .. etc i mil mal auguris mes.

Viatjar sol nomes ho havia fet pel interior del Perú per on tenia contactes als llocs on anava i no era ben be això i a més allà anava a muntar una xarxa logística per uns agricultors amb ho que tenia el cap bastant ocupat fins que tot es va enfonsar.

Viatjar sol, no diré les tonteries que he llegit a alguns llocs com que et descobreixes a tu mateix i bla bla bla molta filosofia de auto ajuda.

Al menys per mi ha estat diferent, ja em conec prou, jo visc sol o sigui que nomes canviava l´escenari però amb coses a fer cada dia, coses que m’agraden, conèixer llocs, veure llocs històrics, veure com funciona una ciutat diferent, adaptar-te a ella..

Ha estat una experiència curta, poder per això que em deia tothom, on has d´anar sol?, la següent prova serà mes llarga i mes difícil encara, aquí poc o molt entens el idioma mes o menys, l´alfabet, les costums...la propera es diferent en tot.

Viatjar sol et dona la gran avantatge de fer el que et dona la gana en tot moment, si vols descansar descanses, si vols menjar menges, si vols conèixer llocs ho fas, tot sense tindre que negociar res amb ningú i esta pendent del que als demes els agrada.

Parlar amb gent? Doncs potser he parlat amb mes gent que aquí a casa durant el mateix període de temps, també per necessitat, també perquè estas mes temps al carrer, en cap moment he tingut la sensació d´estar agobiat perquè no tenia a ningú amb qui compartir.

Un altre tema que et diuen quan expliques que vas a Nàpols, on has d´anar? Allà t´atracaran, et fotaran un tiro, hi ha molta delinqüència i molta violència, no se, estava pensant en comprar-me un revòlver pel viatge.

Doncs ben al contrari, com a  tota Itàlia son una gent encantadora, que si poden t´ajudaran en tot el que pugin, fins i tot acompanyar-te als llocs si fa falta.

Evidentment a la nit t´oferien de tot pel carrer, el mateix passa al port olímpic, al raval o a la ribera. Si tu no els robes el que intenten vendre no tindràs problemes, simplement dient no gracies, tot esta be.

Aquesta gent que et diu que es un lloc perillós estic convençut que mai han estat allà.

El mateix ens va passar al viatge a EEUU, tothom acollonin-te amb Nova York, cuidado amb el bronx, doncs la sort va voler que un metro se´ns espatlles al bronx i tinguéssim que caminar pel bronx i perdre´ns i la veritat, el mateix, ens van indicar fins a un altre metro i no vam tenir cap problema, a la matinada sense cap problema agafàvem el metro i mai ens vàrem sentir intimidats, doncs aquí el mateix.

El que un ha de saber, primer no deixar-se influenciar per les pors dels demes, tindre les precaucions lògiques com tindries a Barcelona o qualsevol ciutat i sobretot pensar i saber que al mon hi ha mes gent bona que gent dolenta.

Dit tot això, Nàpols m´ha encantat, mes del que m´esperava. A mes he fet dos coses que feia anys que volia fer i sempre per una cosa o altre no havia pogut, anar al estadi de Sant Paolo (Ara estadi Diego Armando Maradona) i visitar Pompeia.

A mes Nàpols t´ofereix unes vistes increïbles del mar Tirrè i del mont Vesuvi, es hipnòtic mirar-lo, a mi em tenia fascinat aixecar la vista i veure el Vesuvi.

L’únic dolent d’aquesta prova ha esta el meu esta físic, també es cert que en aquets pocs dies he caminat 51kms, segons el compte passos del mòbil però no se si ha estat el meu estat físic o els meus problemes pulmonars, que m´han fet patir en alguns moments, sobretot pujades i escales

Però això s´ha d´arreglar d’aquí a la propera prova o prendre’s el tema amb mes calma, el tema, i dedicar-li mes dies al viatge, si en 5 dies no arribes millor fer 10 i que et sobrin dies i veureu tot a un ritme mes relaxat, però be, ja aniré veient.

El transport públic es molt mes barat que aquí, tant metros com trens, com funiculars.

No es tant gran la xarxa potser però arribes a tot arreu fàcilment i si preveieu fer varis viatges en un dia us trèieu el bitllet “giornalero” i amb 3.50€ durant el tot el dia podeu viatjar tant com vulgueu en metro bus O funicular.

I el menjar? En serio Jorge? Pizza Margarita, paninis i Ragú però sobretot pizza i paninis. A les pizzeries no pagareu mes de 7 o 8 euros per unes pizzes espectaculars i 3 euros si es per emportar però igual de gran. La millor pizza del mon a de Michelle.

En fi, una ciutat fantàstica i una zona amb molt a oferir, mínim 10 dies hauria de ser el viatge. Si teníeu la oportunitat de anar-hi, no escolteu a ningú que es ho foti les seves pors a sobre i aneu sense cap por.

 

ULTIMES HORES A NAPOLS

 

ULTIMES HORES A NAPOLS

 

El dia que tenia que marxar no va sortir molt be, la veritat. Normalment als hotels pots deixar la maleta a recepció fins l´hora del vol, però aquí no hi havia recepció, em deien que la deixes allà a l´entrada però no ho veia molt segur.

Aleshores vaig sortir d´hora del hotel i vaig anar a veure el Duomo de Nàpols.

La veritat, em vaig perdre, el gps no funciona per culpa de Symio que em va capar algunes apps amb el rooming.

Em miro be el mapa al hotel i cap allà, però tots els carrers son ben iguals, estrets, foscos i amb els edificis tal com van quedar després de la segona guerra mundial, impossible orientar-se.

Així i tot vaig arribar a la via del Duomo, era qüestió d´agafar dreta o esquerra, agafo esquerra i ni Duomo ni res, el laberint em torna a Umberto I.

La veritat, decideixo tornar al hotel, agafar la maleta, esmorzar i marxar cap el aeroport tot i faltar un munt d´hores.

Agafo maleta i a una terrassa de Garibaldi esmorzo i se´m acut que poder a l’estació de trens hi ha consignes però també penso que sent com es la ciutat igual no hi ha perquè serien de fàcil robatori en aquell barri.

Busco per internet i no posa res de consigna a l’estació, però si un munt de lockers als carrers del voltant, es el que te google, t´informa del que a ell l´hi va millor.

Tiro cap a l’estació i pregunto i si, al fons de l’estació hi ha una consigna.

Es l’últim local de l’estació i no son taquilles, es un mostrador amb un tio que et recull la maleta i la guarda per 6 euros les primeres 5 hores.

Perfecte, no necessito mes. Has de ensenyar el teu DNI i al tornar ja pagaràs.

Alleugera´t de pes, vaig cap el metro, compro un giornalero i tiro cap a la plaça Dante, la primera idea era anar al museu arqueològic, un dels millors en la seva categoria però potser no em donarà temps a visitar-lo be.

Al arribar a Dante provo les apps maps.me i citymapper, no son una meravella però t´orienten, Aquestes apps van be si no tens línia per veure mapes, poses on vols anar i no et diu el recorregut però vas veient on ets i on esta el lloc on vas i has d´anar apropant com et sembli.

En seguida arribo a Gesu nuovo, una església que per fora no sembla gran cosa però al entrar dins es espectacular, be val la pena la visita.

Al sortir just en front tens el complex de Santa Chiara, la visita val 6 euros i dura una hora i pico, no tinc gaire temps, em fot pal tancar-me a algun lloc durant molt de temps i pensar que no arribaré a temps.

Pots visitar l’Església que es bastant gran i es bastant maca, si surts per la porta de l´esquerra vas cap el complex de pago.

Allà assegut decideixo que Napoli s´ha acabat per mi, he complert amb els objectius que tenia, anar al estadi Diego Armando MARADONA, anar a Pompeia, veure els miradors de la ciutat  i les seves vistes al Vesuvi i viure l´ambient de la ciutat.

Així que decideixo perdrem pels carrerons  del voltant. Caminant i caminat, es fantàstica la ciutat, es molt autentica.

Quan les cames em diuen prou per el tute acumulat aquets dies, decideixo anar a buscar un metro i cap a l’estació però estic ben perdut i començo a caminar amb el que jo creia que era la direcció adequada i que va, la gent d´un mercadillo em tornar a veure passar...

La solució es agafar els carrers que fan pujada per sortir del lio de carrers i si, petat després de caminar bastant arribo a Via Toledo i d’allà a Piazza Dante, on m’assec i descanso una bona estona mirant com es mou la ciutat.

Al final metro, cap a Garibaldi i convençut que haig de tornar aquesta ciutat en un altre moment i veure tot el que no he vist, sobretot illes i poblets de la costa Amalfitana.

A Garibaldi mateix s´agafa el Alibus ( aerobús Napolità, deu ser d´un moro qui es diu Ali) 5 euros i cap al aeroport, no tenia gens de gana però al meu costat del bus, seu un tio amb 4 pizzes ben calentes que fan una oloreta que m´obren la gana i al aeroport nomes hi ha Mcdonals o can punyalades.

En fi, McDonalds i al carrer a esperar i esperar l´hora del vol. Fumant i fumant. Aquí veig taxistes que son com a tot arreu, es que no hi ha solució, hi ha una zona per des encotxar i una altre per encotxar.

Els llestos des encotxen i es fan els remolons a veure si enganxen a algú de tornada a la ciutat. A Barcelona esta bastant controlat el tema aquet i si et veuen allà parat enseguida et fan marxar, aquí la veritat que no, tampoc he vist que ningú aconseguir encotxar, però es el detall, els teus companys fent cua i tu intentant fer la pirula al altre costat.

Vol de tornada amb Italians i Ryanair, que pot sortir malament?? Hi ha hagut moments que mirava si hi havia una càmera oculta o que.

Una dona, havia comprat dos seients, la companyia els hi ha donat ben separats , doncs va cap a un dels seus i l´hi fot una bronca a la noia que hi ha asseguda al seu costat perquè ella vol els dos seients junts, l’altre l hi diu que a mi que m´expliques, aquest es el meu seient i lio muntat.

Han tingut que vindre les hostesses a posar pau. L´hi demanen que segui on l´hi ha donat i després ja ho intentaran arreglar i sembla tot arreglat.

Quan l´avio es comença a moure’s es veu que no esta conforme la senyora i s´aixeca, ella sola caminat pel passadís buscant un lloc on haguessin dos seients, un altre cop les hostesses a solucionar el tema però ara la cosa ja anava en serio i s´ha tingut que fer un tetris, treure gent, d´un lloc, enviar-los a un altre lloc així els d aquell lloc moure’ls mes endavant per fi poder tenir dos cadires per la senyora.

Aleshores crits. Cridant a la filla que vingués de l’altre punta del avio cap a ella que ja tenia dos llocs junts, aquesta va ràpid cap allà i per fi ens enlairem.

Encara no et podies descordar els cinturons que la senyora decideix aixecar-se i anar a buscar el seu equipatge, clar amb el canvi de seients l´havia quedat lluny, un altre cop les hostesses a la carrera a placar la dona i fer-la seure.

Quan em arribat a dalt ja em pogut fer el tetris de les maletes, treure unes posar unes altres, un merder de maletes amunt i avall de l’avio, increïble.

Després s´han calmat una mica i iaia i filla han començat a fer-se selfies al avio amb positures rares i posant morritos, fantàstic jajaja

Tot anava be i passant el carret de les begudes, com no, senyora i filla volen beure però no esperen a que el carret passi per el seu lloc, s’aixequen i cap el carret, l´hostessa els diu que seguin que ja arribarà i per el que he entès deien que no perquè com el seu seient estava per aquella zona els tocava a elles, a veure si quan arribi al seu lloc no hi ha cafè.

Quin show, tot es calma i el carret de la beguda arriba a la meva alçada. La dona del costat, una mamma italiana que ja m´havia explicat que el seu fill viu a Valencia i va a veure´l, a part d´estar tota amplota a la cadira i clavar-me el colze tota l´estona  al costat, decideix que vol cafè.

L´hi donen, fot un parell de glops i es disposa a pagar, i la targeta no va, es una Maestro, i nomes accepten visa, Mastercard o American exprés, doncs ella que ja s´havia fotut mig cafè diu que no te cap altre, que es busquin la vida per cobrar, al final l´hi treuen el cafè.

Es queda nerviosa i no se que coi em diu, i es gira cap a la noia del altre costat, tu ets italiana? Es que m avorreixo parlant amb aquest que no m’entén, jaja senyora que l´acabo d´entendre, en fi es fot a parlar amb l´altre,

Cada cop que volia mirar per la finestra, que es on era jo, es fotia tot el cos per sobre meu sense cap problema i mirava i amb un somriure i dient que no es veia res ho arreglava, clar que no es veu res, es de nit.

Passa el carret venent perfums i aquesta les atura i es fot a provar tots els perfums que pot, i al final es decideix per un i el vol comprar, un altre cop treu la targeta que no val i no l´hi accepten clar i munta el pollo, que vol dir que no tinc diners? No m´havia passat mai, que sempre m´ha funcionat la targeta, Bueno show dels grossos fins que han tret els rasca rasca i s´han distret totes les senyores.

Les dos del show d´abans preguntant a la hostessa si els havia tocat, però no veus que no coincideix res, has de fer vindre l’hostessa per això?

El comandant es veu que s´ha cansat i tothom amb cinturo que passem zona de turbulències, no he notat cap turbulències però per fi tothom quiet a lloc.

Al arribar a Valencia, a fora fumant, han sortit les dos cracks a fumar amb la persona que els ha vingut a recollir i l´hi explicaven el show del avio al reves al tio, que malament ens han tractat, mira que que ens han fet i l´altre consolant-les.

Després me les he trobat al metro amb el tipus aquet, les anat a buscar però amb metro i també cridant pel metro, un espectacle de vol.

A Valencia, l´hotel em queda molt lluny de la estació de trens, plou a mars, no hi ha taxis lliure i decideixo buscar un tren al menys a Castelló i per sort queda un tot i ser les 20.35h.

Passo del hotel, tren i al arribar a Castelló taxi fins a Orpesa i per fi a casa, a dormir ràpid que dema hi ha metges.

MIRADORS DE NAPOLS

 

MIRADORS DE NAPOLS

 

10 de nov

Avui toca veure el que em faltava de Nàpols.

De bon mati agafo el metro fins a Margelina a la línia 1, després de comprar un bitllet Giornalero.

L’estació com moltes de la línia 1 espectacular, no son estacions de metro, son estacions de tren.

Al sortir, tires a la dreta i has de caminar uns 600mts fins arribar al funiculare Margelina.

A mi m´han despistat les vistes que m´oferien el camí de la baia de Nàpols.

Un cop fet algunes fotos. He preguntat a un Italià on era el funiculare, i m´ha indicat, aquí davant teu, el pallazo bianco.

Però també m´ha avisat que no funciona, jo havia llegit que estava tancat però era una noticia de 2018 i pensava que ja estaria arreglat, doncs no, es veu que no hi ha ningú que hi treballi i segueix tancat.

Aquet bon home, m´ha explicat que hi ha un autobús que fa el recorregut del funicular, el 621.

En seguida arriba el bus i el chofer em diu que no, que l´haig d´agafar a la vorera d´en front per anar a dalt, molt amable l´home, no l´acceptarien a la AMBarcelona amb tant bon caràcter.

El funicular feia el recorregut Margelina av Manzoni, doncs clar, jo pensava que el bus feia Margelina via Manzoni i si però la via Manzoni te algun kms de llarg per la muntanya.

Els funiculares no son una atracció turística, que també, però es van crear al 1800 i pico perquè la gent que viu a la part alta de la ciutat tingues un accés còmode a casa seva i avui en dia es segueixen utilitzant per això.

Al bus, nomes anava jo i un altre amb cara de guiri. Doncs molt fàcil, on baixi el guiri, baixo jo.

Pel camí vas tenint unes vistes espectaculars de la baia de Nàpols però com quan mires amunt segueixen havent-hi cases no baixes del bus.

A mig camí de bus hi ha com una plaça, on hi ha varis restaurants amb vistes a la baia, molts taxis esperant passatge i allà deu ser el punt on baixar però el guiri que seguia, segueix dins el bus. I les plaques del carrer posa Via Manzoni encara, doncs aguanto una mica mes.

Després d´un bon tros, es deixa de veure el mar i comença una lleu baixada, el tema ja no m´agrada, baixaré a la propera em dic i resulta que el guiri també baixa allà.

Ens toca superar una pujada per recuperar alçada i tornar a veure el mar i el guiri es fot a una casa. 

M´ha fotut be.

Començo a veure el mar i la illa procida i Ischia, ja es un pas.

De fet aconseguir bones vistes es complicat, a primera línia hi ha cases molt espectaculars amb seguretat pròpia, i amos de les millors vistes, res a fer, sempre hi ha un arbre o una garita de seguretat que et fot en l´aire les vistes. Segueixo caminat, sort que es baixada i les vistes no acaben de millorar.

Quan ja porto 3 o 4 kms caminats es quan començo a tenir bones vistes de Nàpols, quina caminada mes tonta, però ha valgut la pena, des de aquí fins a baix el camí et regala unes vistes espectaculars de la baia i el Vesuvi.

I res amb 7 kms a sobre em planto al metro Margelina un altre cop. Allà agafo el metro fins a Piazza Amedo. Al sortir del metro a uns 25mts a l´esquerra hi ha el funiculare de Chiaia. També entres amb el bitllet Giornalero.

Al arribar a dalt tens el Funiculare centrale que et baixa a via Toledo, a Augusteo.

Però els cartells de castell de St Elm indiquen a munt i aquí si fan pujada els carrers, per sort algun te escales mecàniques però el tema es que tenen la puta mania de fotre els cartells en alt.

I cada carrer que arribes dius aquí i no. Aquí mes amunt, pel camí et trobes també amb el funiculare de Montesanto però aquest també va avall.

Per fi et trobes els murs del castell, enormes, i l´has de rodejar, quan el rodeges tens una baixada i el primer que penses es que després l’hauràs de pujar però no, a mitja baixada hi ha l´entrada al castell, que promet les millors vistes de la ciutat.

Al arribar al lloc, com a tot arreu abans de pagar has d´ensenyar el green pass ( passaport covid) i després et cobren, nomes 2.5€. Nomes et cobren les vistes, perquè el castell, tot i pujarà dalt de tot del castell, no veus res del seu interior.

Important el green pass, tenien un merder muntat allà amb una noia de suïssa que no el te al no ser de la comunitat europea i es veu que portava un altre format que no entenien i no la volien deixar entrar.

Al entrar tens una super baixada que després hauràs de pujar al marxar i des de la part mes baixa comences l´ascens a la part alta del castell, mentrestant vas pujant vas tenint vistes de Nàpols cada cop millors.

Al arribar a dalt, es un pati immens que pots pujar a la muralla i fer les millors fotos de vistes a Nàpols, e intentar agafar un dels pocs bancs per seure i descansar, la meva malaltia pulmonar es fa notar molt en les pujades.

Al sortir cap el funiculare centrale i cap a Agusteo, el quartiere spagnolo.

Al caminar per Via Toledo, en seguida et trobes amb un puesto de samarretes de Maradona, de qui si no a aquesta ciutat i ja no vaig resistir mes i una per mi i un altre per un amic que me l´ha demanada.

Satisfet amb la compra toca cerveseta a una terrassa i descansar.

Després caminar per via Toledo buscant un lloc on dinar però els llocs que em cridaven l’atenció tenien unes cues enormes i jo estava amb moltes ganes de seure, allà mateix hi havia un burguer king, doncs som-hi.

Després caminar fins la pl. Dante i allà metro cap al hotel, els plans de la nit no se si sortiran perquè els peus no son meus ja.