De bon matí, hem canviat d'hotel. Resulta que al principi només veníem aquí per un dia, però al final vam decidir quedar-nos dos dies i ja no hi havia habitacions disponibles a l'altre hotel, així que vam haver de fer un canvi.
Ara ens trobem a l'altra banda de Boston, envoltats d'un McDonald's, un Burger King, un restaurant mexicà, una pizzeria, un turc i un camp de béisbol (el dels Red Sox).
Visita fallida al Garden
Al començar la visita, hem anat al Garden, a visitar el pavelló de futbol aeri dels Celtics de Boston. Però aquests dies, la Tina Turner està fent uns concerts i no es pot entrar. Quin malson!
El USS Cassin young
Després hem anat a veure el USS Constitution, un vaixell de guerra antic, però els dilluns no obren.
Menys mal que davant hi havia el USS Cassin Young, un destructor que va participar en la Segona Guerra Mundial i en diverses batalles, com la de Okinawa. Algú que jo conec s'ho ha passat com un xai, paraules textuals.
Jo m'he distret amb les vistes de Boston i d'una noia de Boston que dinava al moll.
El que més m'ha agradat del vaixell és que al costat de la bandera Americana hi ha la Catalana, senyal que en Monty ha anat a fer país. Quina emoció!
Bunker Hill Monument
Després hem anat al Bunker Hill Monument, on hi havia una fortificació dels anglesos que aquests americans van destruir el 1775.
El monument només té 294 escales, i jo encara no estic bé del refredat, així que he enviat al paparazzi a dalt a fer fotos.
Més tard, hem tornat a agafar el metro més antic d'Amèrica
i potser també el més lent, cap a Harvard, un lloc on havia d'haver anat fa molts anys, però els mestres em tenien mania i va ser impossible.
Harward
Harvard és preciós, de debò. Per als que heu estat a Oxford o Cambridge, és semblant: college rere college.
Boston de nit
Despres algunes vistes nocturnes i em acabat la nostra estancia a Boston amb un bon sopar.
Boston es una ciutat molt pija,a canvi es respira molta calma.
Molta tranquil·litat, ideal per viure, sinó fos pel fred que fa.
Els que vingueu, no espereu grans monuments, però trobareu molta història. És molt silenciosa, fins i tot al metro, tothom va callat. És impressionant la pau que s'hi respira. A més, el contrast és encara més gran si veniu de NYC.
Demà, en carretera cap a noves aventures. Fins aviat, Boston!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada