dijous, 7 de gener de 2010

LOCH LOMMOND I ANIVERSARI


5 de Gener 2010

Dia del meu aniversari, increïblement per tercer dia consecutiu he dormit 11 hores, això demostra que estic de conya aquí dalt.

Ens em despertat i la seva dona ens ha conduit fins la parada del bus abans de marxar a pencar, el bus estava allà i no ens ha esperat, això demostra que els buseros son iguals a tota Europa. De petits son els que al col·legi tothom els hi pegava i ara van amb el bus venjança de tothom.

Vam tenir que agafar un altre bus i fer transbord en dos busus mes pero el viatge va valer la pena.

Els busus ens van portar a visitar un lloc meravellós, el Loch Lommond amb el mont Ben Lommomd al fons, vistes increïbles. Les zones del llac mes properes a terra estaven completament gelades.

Vam esmorzar allà al llac, a un restaurant del lloc, i com sempre conversa amena e interessant, ens ho estàvem passant la mar de be tots els dies i a mi em va servir per millorar molt el meu angles o a empitjorar-lo, perque segons deien estava agafant molt d’accent escocès, a mi els accents se’m enganxen enseguida. El mateix em passa a Mallorca, València o Saragossa.

Desprès visita al McDonalds de torn, fer algunes compres de Whiskyes i cap a casa.

A les 16.30h marxem a sopar!!!

Tota la família es va voler apuntar a la festa, que feien en honor meu per el meu aniversari. Molt d’agrair com es van portar tots els dies i sobretot l’últim amb la festa. Desprès del sopar a un vaixell, va arribar el pastis i amb ell les emocions, tots em van cantar el happy birthday i desprès la tradició d’ells diu que jo haig d’apagar les espelmes i fer un parlament.

La veritat, es que va ser el moment mes emotiu del viatge, veure a tots cantant-me, no em van caure les llàgrimes pero em vaig posar molt nerviós.

No sabia que dir al aixecar-me, tot el que havia preparat(abans un d’ells m’havia avisat) se’m havia oblidat.

“gràcies a tots, i en especial a la dona del meu amic per deixar-me la seva casa aquests dies i fer-me sentir un mes de la família, sou meravellosos” i ja no vaig poder continuar mes.

Desprès de la festa, cap a casa mes whiskyes i a dormir tardet, el cert es que tenia un sentiment de pena, tenir que tornar a casa, al endemà....

Fins tard vam estar xerrant i fent bromes, vam veure el Barça- Sevilla i al endemà tot acabava.

Al endemà un altre cop em vaig dormir!! Vaig tenir que corre a recollir tot i marxem cap a Glasgow, el meu amic em va acompanyar fins a Central station, vam fer mig camí en bus i la resta amb tren, hi havia algun cercanies que no funcionava per el gel.

Tren cap a Prestwick, dinar al aeroport i tornada cap a Girona.

Tenia dos bitllets d’avió, un cap a Girona i un altre cap Dublín que no vaig utilitzar, molt de fred i aquí a Glasgow soi el temps es fotia xungo tenia casa a Dublín hauria d’estar tot el dia tancat a un hotel o a algun bar sense poder fumar, millor tornem a casa i al estiu torno per anar a Irlanda.

Al tornar amb l avio, l’aeroport de Prestwick tot glaçat, i des de el aire veies tota Escòcia blanca i Anglaterra també.

Han estat unes bones vacances amb una mes que bona companyia, i no ho dic perque ells ho puguin llegir ja que no tenen ni idea ni del bloc ni de català, es realment com ho sento. Em feia una mica de pal anar amb gent que ens coneixíem tant poc en persona que no sabia com seria la convivència, i han estat una família de 10, estic molt orgullós de poder dir que son amics meus aquesta gran gent.

GLASGOW


4 gener 2010

Desprès de dormir un munt d’hores marxem cap a Glasgow. En circumstancies normals hauríem anat a Edimbugh avui, pero tota la nit ha estat nevant i les carreteres estan fetes caldo. A Anglaterra hi ha molts aeroports tancats i carreteres tallades per culpa el temporal de neu.

M’és igual, ja que estic molt a gust amb ells i qualsevol cosa que fem em semblarà be.

Marxem a Glasgow amb bus. Molt interessant, tot el viatge m’ha estat explicant coses de tots els barris on passàvem, barris catòlics, protestants, d’immigrants...explicant-me l’historia de cada barri.

A mes per el camí em passat per un carrer ple de pubs, alguns dels Rangers i altres Celtics.

La veritat es que la rivalitat es viu mes que un Barça Madrid perque els dos estan a la mateixa ciutat i els enfrontaments entre la gent son continus amb ho que accentua l’odi.

Al arribar al centre em va portar a un carrer comercial, la gent boja amb les rebaixes, inclòs la botiga del Celtic.

Desprès de donar una volta per la zona peatonal, allà en diuen pederastrien area(no ho tenia clar jo si tenia que entrar) sento que criden Xaviiii, joder em giro i era l’amic del Stephen, en James, estava a un bar fen un cafè amb la seva novia, la Fiona, i ens vam unir. Un altre cop em van fer sentir un mes d’ells. Son una gent increible, hospitalaris com ningú.

D’allà vam seguir fins fins l’opera i despres vam veure l’estàtua del que va ser primer ministre dels escocesos fins el any 2000 que va morir, era un conegut de la seva dona, molt amics per el que es veu.

D’aquí em començat a pujar fins arribar a la catedral, el gel era una passada. Davant la catedral era una autentica pista de gel.

Desprès d’explicar-me coses sobre la catedral, em anat cap el passeig dels sospirs, que es l’últim camí que fan els morts, entre la catedral i el cementiri, un altre pista de gel.

Aleshores ens em envalantonat i em pujat a dalt de la necròpolis. Em deia que des de a dalt veuria el paradís.

No se, quasi ens trenquem la crisma pujant, i això que pujar era mes fàcil que caminar en pla. Al arribar a dalt, ens aproximem a la barana i veiem el paradís, el paradís per ells es l’estadi del Celtic. Així els morts des de la tomba poden veure el paradís i la fabrica de Tennent’s .

D’allà vam començar a baixar, ens vam fotre un fart de riure, pujar molt be pero baixar amb gel.... ell va caure i tot, jo vaig fotre unes quantes patinades però sense caure.

Vam voltar una mica mes per Glasgow i vam tornar amb tren cap Clydebank, a un centre comercial i ens vam fotre a un McDonalds. Mes barat que aqui.

Despres a casa on vam passar un altre vetllada molt agradable i divertida.

Tampoc es podia fer mes amb el temps que feia i el glaç que hi havia per tot arreu.

CELTIC 1 RANGERS 1


3 Gener 2010

Avui serà un gran dia, avui futbol, i futbol en paraules majuscules, CELTIC vs RANGERS.

Comencem malament el dia. Jo acostumo a dormir 4 o 5 hores al dia i vaig dormir 11 hores!!!

Esmorzar ràpid i marxem a buscar el tren cap el futbol. Al tren xerrem amb mes gent que va al futbol, a tots em presenta i tothom encantat de xerrar amb mi i orgullosos de que algú vingui des de Barcelona a veure el seu equip. Igual que ho estic jo quan porto algun turista amb el meu taxi, que només ve a la ciutat per veure el Barça.

Desprès del tren tenim que caminar aproximadament una milla pero estem de sort, passa un bus mig buit i cap dins, en un plis estem al paradis, aixi es com diuen ells a Celtic park e Ibrox park per ells es the pikerie, o sigui la cotxinera. Fuck you huns!!

La veritat es que arribem d’hora i no hi ha molta gent, potser son al voltant de les onze i el partit es a les 12.30.

Com ja he explicat, el partit es juga a les 12.30 perque els diumenges no es pot vendre alcohol fins a aquella hora a Escòcia, per ho que els pubs fins les 12.30 no obren. A l’hora que comença el match obren i vinga!!

Entrem al estadi per la porta de Bussines, aquí no hi ha catxejos ni res. Al contrari, hostesses donant-nos la benvinguda a Celtic Park.

Pugem per unes escales, tot i que hi ha ascensors en aquesta zona començo a flipar.

Trobem la nostra porta, entrem i ....

Si si un restaurant, amb bar, buffet, tv’s, oficina d’apostes.... una birra i ens juguem uns cèntims a que Marc Croses farà el primer gol del Celtic..

Quan falten uns 20m per començar el match anem cap el nostra lloc, bona posició. La gent que hi ha, ja estan cantant, la cançó que mes repeteixen es Let the people sing. Gran canço m’encanta.

La camera em va fer una mala passada, les baixes temperatures no la deixaven funcionar, em deixava fer 4 o 5 fotos i s’aturava, pero xuclarem del tubu perque veieu.

S’apropa l’hora del match i es comencen a desplegar banderes gegants. Coi, no veig res!!! El meu amic diu que tranquil que quan comenci el partit les treuen.

Només començar el partit gol legal anul·lat al Celtic, collons sembla el Barça això, arbits totalment desfavorables.

Nacho novo, intenta ser l’estrella dels Rangers i donar la nota la partit, per tallar el ritme del joc, fingeix una lesió. Paren el joc i a la següent jugada el lesionen de veritat, aquí no estan per tonteries.

El Celtic al primer temps va tenir un munt d’ocasions, els Rangers no jugaven a res, de fet no passaven de mig camp.

Una falta d’un jugador dels Celtics va desfermar l’ira dels seguidors Celtics. Aquí en comptes de cridar Fill de puta, aqui tot el camp cridava Bastard!!

Quan hi ha un corner tot el estadi comença a cridar d’una manera molt bestia el nom del seu club Celtic Celtic Celtic... els cants s’anaven succeint i jo flipava

Mija part 0-0 pero el Celtic al menys ha tingut 5 oportunitats, moltes de la ma de Samarasa, bon jugador.

Anem al bar i al lavabo i al tornar a la grada un altre cop les banderes gegants devant nostra.

Al sortir a la segona part els jugadors un altre cop el You’´ll never walk alone, la gallina en piel, tot el camp amb les bufandes esteses i a mi la camera fent-me la mala passada de no funcionar sota zero.

La segona part comença amb la mateixa tònica de la primera, domini absolut del Celtic, i als pocs minuts canvi ofensiu al Celtic, truen a Marc Croses i entre Mcguiady.

L’equip encara ataca mes i a la fi arriba el gol, gol de Mc Donalds, bojaria al estadi, com al camp del Barça quan marquem al Madrid.

Centren i els seguidors del Celtic comencen a cantar als Rangers bye bye.

Els seguidors del Rangers no son pas 4 gats, ocupen un corner pero des de a baix al camp fins a dalt de tot, a part d’ample fins el gol. Desprès es deixen 8000 cadires sense ocupar per separar el màxim les afeccions.

Un corner aïllat, va significar el gol del Rangers, putada, el camp queda glaçat. A mi em va sevir per veure com criden els Rangers amb el seu gol, impressionant també, pero en seguida reacciona la grada Celtica i els fan callar.

D’aquí al final, taquigol del Celtic pero sense punteria i gran actuacio de McGregor, porter dels Rangers.

Final 1-1, el Rangers segueix a 7 punts a la classificació pero amb un partit mes.

La gent decebuda amb el score pero contenta amb el seu equip, han donat la cara en tot moment i han tingut moltes oportunitats pero el gol no ha volgut arribar. Necessitarien que els hi cedissin en Bojan.

Marxem, em compro la bufanda del Celtic.Ens trobem amb el seu fill i cap al tren. Al tren es troba amb mes amics seus i em presenta, tothom seguix tractant-me com un mes d’ells. Estic contestéssim d’estar aquí.

La tarda la pasem a casa xerrant del partit i mil coses i al vespre encarreguem menjar preparat als Pakis, chiken tika, shawarmes i mes menjars que no se com es diuen tot molt be.

Al vespre torno a dormir onze hores. Increïble, senyal de que estic be, molt relaxat i molt a gust.

ARRIBADA A CLYDEBANK


2 gener 2010

Em vaig despertar aviat i bon esmorzar al hotel.

Desprès de rebre les instruccions del porter del hotel, cap a l’estació de tren. Que cabró!!! A short walk!! 1h i quart caminat!!! I a sobre, sobre el glaç!!!

Per fi veig l’estació.

Des de aquí tren directe cap a Glasgow Central Station.

Per el cami puc anar comprovant la magnitud de la tragèdia, tot es blanc, tot esta nevat, tot esta glaçat, no es només Prestwick, fins i tot els llacs estan gelats!!

Arribo a Central Station de Glasgow, estació que connecta la ciutat amb el sud, i allà esta el meu amic, mirant tothom que baixa dels trens avia’m si em veu.

Salutació sincera i cap el pub!!

Allà ens esperen dos amics d’ell, en Kevin i en James. En Kevin es un gran fan dels Celtics, be tots ho son pero ell potser mes. Te dos abonaments a una grada de luxe. La 67 (any que van guanyar la copa d’Europa) A aquesta grada només hi ha bussines men i ex-jugadors del Celtic.

Al bar al costat del Hotel que vaig estar amb el proxeneta del Isidro, birres a 0.90cts!!! Comencem a xerrar i a prendre algo. Ens expliquen les condicions que em de tenir en compte per anar a la grada 67. Allà no es poden dur colors del equip, ni texans, ni bambes.

Ens deixen els carnets i una targeta que has de portar penjada del coll per poder entrar a la zona del restaurant i bar i apostes.

Desprès d’una birre i una conversa molt amena, marxem cap a casa del meu amic.

Al pub m’adono que el escocès tot i ser l’anglès no es el mateix. Per exemple per dir a la dreta en angles pronuncien Raight( escriuen right) els escocesos pronuncien Rig. Postman en escocès diuen pustman i aixi moltes i moltes paraules.

Marxem del pub i m’explica el pont que hi ha sota l’estació de Glasgow. Saps com en diem d’això? Pont? No, això es the highlands men umbrella, perque no acostumen a portar paraigües quan venen a Glasgow i aquí es on refugien de la pluja.

Una mica mes endavant, desprès de veure la bogeria que hi ha per les rebaixes, entrem a un altre estació de tren. Ell no paga bitllet perque fa dos anys va tenir una hemorràgia cerebral i al estar convalescent te bitllet gratis i jo pago la meitat per ser el seu acompanyant.

Amb una mitja horeta arribem a Clydebank, poble a prop de Glasgow, de fet, el barri on ell viu llinda amb Glasgow.

Aquí els carrers estan en pitjors condicions que a Glasgow, gel per tot arreu. Inclòs el canal esta gelat.

Allà casa seva ens trobem amb la seva dona, els seu fill i la seva novia. Bona gent, tots contents perquè jo hagi arribat allà. La primera sorpresa se l’emporta la seva dona, allà en comptes de dos petons en donen un. A ella no pero a una amiga seva a la nit l’hi va caure un pico per no esperar el segon peto, sort que el marit no ho va veure.

Al menjador comencem a xerrar, en seguida començo a agafar el escocès, no es tant difícil, la conversa es bastant fluida. Mes tard em treuen un regal per mi, i jo trec els presents que he portat per tota la familia.

Mes tard arriba l’altre fill amb la novia, maca pero una mica pija.

I ja cap el tard arriba en Jason, fill de la seva neboda, que ja va estar aqui al estiu veient el Nou camp, evidentment amb la neboda del meu amic, curiosament separada com jo ;)

Sopem un menjar típic d’allà i desprès em donen la jaqueta, marxem, carregats de botelles a casa d’uns amics.

Curiosament a aquest amic no l’hi agrada gens Barcelona, el cop que hi va ser l’hi van robar la cartera.

El meu amic em dona una cartera vella, i em diu, quan estiguem allà a mitja reunió, la treus i em preguntes si es meva, it’s a joke. El meu amic creu que tots els de Barcelona son carteristes. Are you sure it’s a good joke? Yes, sure he will laugh.

Si va riure i a partir d’allà vam estar xerrant molt, bevent i xerrant, va ser una nit molt agradable, semblava que jo fos un mes d’ells. La dona del que l’hi van fotre la cartera es la que es va endur el pico al donar-me petons al arribar.

Tant a casa del meu amic com aqui, per fumar has d’anar al carrer i fot un fred....-1ºC a aquella hora, desprès al vespre es posa pitjor el tema de la temperatura, inclòs arribant a -8ºC.

El meu amic i jo tornem abans, encara no se perque pero ens vam estar al menjador tenint un llarga conversa. Se’ls veu a tots molt contents perque jo estigui allà, se’ls nota de tot cor que estan contents.

Mes tard arriben els altres i anem a dormir.