dimarts, 15 de febrer de 2022

MIRADORS DE NAPOLS

 

MIRADORS DE NAPOLS

 


10 de nov

Avui toca veure el que em faltava de Nàpols.

De bon mati agafo el metro fins a Margelina a la línia 1, després de comprar un bitllet Giornalero.

L’estació com moltes de la línia 1 espectacular, no son estacions de metro, son estacions de tren.


Al sortir, tires a la dreta i has de caminar uns 600mts fins arribar al funiculare Margelina.

A mi m´han despistat les vistes que m´oferien el camí de la baia de Nàpols.


Un cop fet algunes fotos. He preguntat a un Italià on era el funiculare, i m´ha indicat, aquí davant teu, el pallazo bianco.

Però també m´ha avisat que no funciona, jo havia llegit que estava tancat però era una noticia de 2018 i pensava que ja estaria arreglat, doncs no, es veu que no hi ha ningú que hi treballi i segueix tancat.

Aquet bon home, m´ha explicat que hi ha un autobús que fa el recorregut del funicular, el 621.

En seguida arriba el bus i el chofer em diu que no, que l´haig d´agafar a la vorera d´en front per anar a dalt, molt amable l´home, no l´acceptarien a la AMBarcelona amb tant bon caràcter.

El funicular feia el recorregut Margelina av Manzoni, doncs clar, jo pensava que el bus feia Margelina via Manzoni i si però la via Manzoni te algun kms de llarg per la muntanya.

Els funiculares no son una atracció turística, que també, però es van crear al 1800 i pico perquè la gent que viu a la part alta de la ciutat tingues un accés còmode a casa seva i avui en dia es segueixen utilitzant per això.

Al bus, nomes anava jo i un altre amb cara de guiri. Doncs molt fàcil, on baixi el guiri, baixo jo.

Pel camí vas tenint unes vistes espectaculars de la baia de Nàpols però com quan mires amunt segueixen havent-hi cases no baixes del bus.

A mig camí de bus hi ha com una plaça, on hi ha varis restaurants amb vistes a la baia, molts taxis esperant passatge i allà deu ser el punt on baixar però el guiri que seguia, segueix dins el bus. I les plaques del carrer posa Via Manzoni encara, doncs aguanto una mica mes.

Després d´un bon tros, es deixa de veure el mar i comença una lleu baixada, el tema ja no m´agrada, baixaré a la propera em dic i resulta que el guiri també baixa allà.

Ens toca superar una pujada per recuperar alçada i tornar a veure el mar i el guiri es fot a una casa. 

M´ha fotut be.

Començo a veure el mar i la illa procida i Ischia, ja es un pas.


De fet aconseguir bones vistes es complicat, a primera línia hi ha cases molt espectaculars amb seguretat pròpia, i amos de les millors vistes, res a fer, sempre hi ha un arbre o una garita de seguretat que et fot en l´aire les vistes. Segueixo caminat, sort que es baixada i les vistes no acaben de millorar.

Quan ja porto 3 o 4 kms caminats es quan començo a tenir bones vistes de Nàpols, quina caminada mes tonta, però ha valgut la pena, des de aquí fins a baix el camí et regala unes vistes espectaculars de la baia i el Vesuvi.


I res amb 7 kms a sobre em planto al metro Margelina un altre cop. Allà agafo el metro fins a Piazza Amedo. Al sortir del metro a uns 25mts a l´esquerra hi ha el funiculare de Chiaia. També entres amb el bitllet Giornalero.


Al arribar a dalt tens el Funiculare centrale que et baixa a via Toledo, a Augusteo.

Però els cartells de castell de St Elm indiquen a munt i aquí si fan pujada els carrers, per sort algun te escales mecàniques però el tema es que tenen la puta mania de fotre els cartells en alt.

I cada carrer que arribes dius aquí i no. Aquí mes amunt, pel camí et trobes també amb el funiculare de Montesanto però aquest també va avall.

Per fi et trobes els murs del castell, enormes, i l´has de rodejar, quan el rodeges tens una baixada i el primer que penses es que després l’hauràs de pujar però no, a mitja baixada hi ha l´entrada al castell, que promet les millors vistes de la ciutat.

Al arribar al lloc, com a tot arreu abans de pagar has d´ensenyar el green pass ( passaport covid) i després et cobren, nomes 2.5€. Nomes et cobren les vistes, perquè el castell, tot i pujarà dalt de tot del castell, no veus res del seu interior.

Important el green pass, tenien un merder muntat allà amb una noia de suïssa que no el te al no ser de la comunitat europea i es veu que portava un altre format que no entenien i no la volien deixar entrar.

Al entrar tens una super baixada que després hauràs de pujar al marxar i des de la part mes baixa comences l´ascens a la part alta del castell, mentrestant vas pujant vas tenint vistes de Nàpols cada cop millors.

Al arribar a dalt, es un pati immens que pots pujar a la muralla i fer les millors fotos de vistes a Nàpols, e intentar agafar un dels pocs bancs per seure i descansar, la meva malaltia pulmonar es fa notar molt en les pujades.





Al sortir cap el funiculare centrale i cap a Agusteo, el quartiere spagnolo.

Al caminar per Via Toledo, en seguida et trobes amb un puesto de samarretes de Maradona, de qui si no a aquesta ciutat i ja no vaig resistir mes i una per mi i un altre per un amic que me l´ha demanada.


Satisfet amb la compra toca cerveseta a una terrassa i descansar.

Després caminar per via Toledo buscant un lloc on dinar però els llocs que em cridaven l’atenció tenien unes cues enormes i jo estava amb moltes ganes de seure, allà mateix hi havia un burguer king, doncs som-hi.

Després caminar fins la pl. Dante i allà metro cap al hotel, els plans de la nit no se si sortiran perquè els peus no son meus ja.