PRIMER MATI A NAPOLS

 

PRIMER MATI A NAPOLS

 

7 11 2021

El del hotel em va dir que per esmorzar al bar de baix, que demanes un cafè i una pasta i ell ho pagava, al entrar al bar aquell, hi havia un munt de gent prenent el cafè d´en peus ( aquí es pren de peu i ràpid) i em va fer cosa començar a intentar explicar la situació en italià i m´ho vaig pagar jo, pastes ja havia comprat la nit anterior, i el cafè val 1€ a tot Nàpols, era ganes de fer el ridícul per 1 euro.

Sobre les 9 surto del hotel cap a buscar el metro, avui em quedaré tot el dia a Nàpols, tot i ser diumenge hi havia una cua llarguíssima per comprar bitllets de metro.

Hi ha uns bitllets que es diuen Giornalero, et serveixen per tot el dia i et valen o 3.50€ o 4.50€, a mi el primer dia em van endossar el de 4.50 que es un bitllet integrat de la regió de la Campina, per no perdre el temps explicant-me res amb la cua que tenia aquell home. Deuria pensar, aquest que es mes car i l´hi entra tot.

El següent dia que vaig comprar un bitllet d´aquets , ja va anar millor. Amb el meu perfecte Napolità l´hi dic un Giornalero i no va dubtar que em tenia que donar  el de 3.50, si aneu amb dubtes, dient un bitllet que m´han dit que hi ha per tot el dia i a la que et pregunti alguna cosa i no l´entenguis et dona el de 4.50 i fora problemes.

Aquí a Garibaldi, l’estació no sembla pas Nàpols, tens un bosc de escales mecàniques, amb leds i tot molt nou i cuidat.


Després de 4 pisos d´escales mecàniques arribes a la línia 1, això si, això ja es el metro de Barcelona 1980.

Un vago vell. D´aquells tan grans i quadrats, que tenen una gran capacitat, finestres obertes com antigament al metro i de llumetes indicant a quina parada estàs res, un adhesiu amb la llista de parades i apa.

Després els què som alts, cada cop que arribes a una parada, t´has d´ajupir per llegir quina parada es. Els cartells sembla que estiguin escrits amb retolador i estan posats de manera que coincideixen  amb la part de sobre de la porta del metro i si no saps on vas o on estàs t´has d´anar ajupint.

Al arribar a la parada de Municipio surts i et trobes el castell Nuovo, tancat per obres, el pots veure per fora, interesant l´arc que tenen a l´entrada amb l´escut de la corona Catalana.


Camines una mica i enseguida et trobes amb teatre Sant Carlos i just en front estan les galeries Umberto I, semblants a les de Vittorio Emanuelle II del costat del Duomo de Milan.

Aquí un tio m´ha demanat que l hi fes una foto i després s´ha ofert per fer-me una a mi.



Al principi pensava que sortiria corrent amb el meu mòbil però no.

Aquí la gent es molt amable i no tens sensació de perill en cap moment però com quan dius que vens a Nàpols et comencen a dir que es molt perillós  et predisposen a sospitar, però la veritat quan portes 15m caminant per aquí, no deixa de  ser una ciutat normal com qualsevol altre i sense mes perills que qualsevol altre.

Els que et diuen que es perillosa son els que no han vingut.

Al sortir de les galeries Umberto I et trobes a Via Toledo i just davant un quiosc de souvenirs, que nomes venen la samarreta de Maradona i la banya aquesta de la sort que venen a tot arreu.

Aquí comences a veure l´impacte de MARADONA a aquesta ciutat.


Si baixes Via Toledo, uns 100mts hi ha fins al final des de aquí, et trobes amb piazza Plebiscitio.



Aquí hi ha el pallazzo reale, el palau de salerno, l’església sant Francesco de paola i el palau de la prefectura, nomes he entrat a Sant Francesco de Paula, impressionant l’església, amb molta llum, amb el sostre com el Panteon de Roma, la cúpula amb l´obertura al mig.


Al sortir de l’església i mirar cap a la part de baix de la plaça, tens les primeres vistes del volca Vesuvi, que ja t´acompanyaran tot el viatge.


Baixes l´avinguda cap el mar i el Vesuvi et va observant, Al arribar al mar, una avinguda al costat de l´aigua, amb molt de tràfic que et va portant cap el castell del ovo.

L´entrada es gratuïta però has de demanar hora per internet, les noies de la porta t´informen de la web on t´has de registrar i la pots demanar pel següent torn, no cal demanar hora amb dies d antelació, al menys ara al hivern, a mi m´han donat hora per la una així que seguirem caminant pel costat del mar tot i la calor, a Lungomare he segut a descansar i a esperar l´hora.

El castell del ovo, es un castell que esta situat dins el mar i esta unit a la terra per una passarel·la, on hi ha un munt de gent venent souvenirs i artesanies varies, i evidentment també hi ha el puesto de samarretes de Maradona, aquet tenia fins i tot de boca Juniors.

Sobre la una torno allà i entres al castell sense problemes, tot i que has de passar per una oficina a ensenyar el codig QR del teu green pass ( passaport covid) o no entres.

El castell te una pujadeta important i com a castell no te res o t´ensenyen res, puges amb un guia i tot el grup de la teva hora, va fotent la xapa en italià però res, nomes del camí fins dalt, si això es de tal època això de tal altre, totalment prescindible, ho bo son les vistes des de dalt.

Al baixar, ja cansat, volia dinar a algun lloc però tot ple, es diumenge i entre turistes, domingueros i els locals, tot a petar i tiro cap el metro.

Tot ho que abans era baixada ara es pujada, arribo al metro mort, amb el giornalero tiro cap a Garibaldi i dino allà, a prop del hotel, un prosciuto amb mozarella i uns tagliatelli a la bolonyesa, hostia important la que m´han fotut els cabrons i encara em deia que el servizzio no estava inclòs, doncs menys mal, per aquest preu em tenies que deixar la teva filla per l´hora de la siesta-

Apa al hotel amb la hostia, a descansar que després anem a futbol.

0 Comentaris