dimarts, 15 de febrer de 2022

STADIO DIEGO ARMANDO MARADONA

 Després de descansar una estona, sobre les 4 cap a Garibaldi, a buscar línia 2 de metro, una mica de confusió al principi perquè aquesta línia de metro funciona amb trens, ja que em sembla que esta operada per Trenitalia.

La sortida que havia mira´t jo que em quedava mes a prop del estadi era Leopardi però els que porten samarreta del Nàpols no baixen, jo si.

Veig a uns amb samarretes de Maradona, els segueixo i si, el camp es ben a prop.

La primera impressió, com es lògic, es que es petit. Però aquesta sensació la tenim tots els culers en la majoria de camps.


Aquí nomes caben 60000 espectadors, molta gent fent cues ben fetes per entrar al camp, m’ha estranyat, Napolitans i tant ben ordenats?

Segueixo voltant el camp per veure l´ambient i tots buscant la seva fila per entrar.

Miro els quioscos on venen samarretes i bufandes i totes son de Maradona, no hi ha altre samarreta, les del Nàpols, les de la selecció Argentina, unes que son mitat i mitat, ben lletges, les de Boca, un altre que va fer servir l´equip quan va morir que es amb el blau del Nàpols però amb les ratlles de la selecció Argentina i moltes amb diferents fotos de Diego o frases com Diego vive.

El moment emocionant o que jo em vaig emocionar, es quan obren les portes del estadi i comença a sonar la cançó amb la que Maradona feia els escalfaments, però comença a sonar en bucle i no la van treure fins 1h i mitja després, quan surten els jugadors a jugar.


Busco la meva porta i no hi ha manera de trobar la, perquè el carrer esta tallat a un costat i a l´altre i nomes hi ha les portes de la 17 a la 22, jo tenia que entrar a la 11.

Pregunto a un Stewart i es veu que haig de rodejar un bloc de pisos i entrar pel carrer de darrera, cap allà que vaig.

Arribo i una fila ben feta també per la porta però mes curta que les que havia vist al altre costat.

Avançava molt a poc a poc i l´hora de partit s´apropava.

Resulta que entràvem de un en un i ensenyant el green pass (passaport covid), d’aquí la cua tant llarga. Entro just a punt de que surtin els jugadors.

La localitat, darrera la porteria, una mica elevat tot i ser primera graderia, tinc un amic que al Camp nou te les mateixes localitats, a mes se sembla molt perquè la grada te la mateixa forma, amb el sostre amb la grada de sobre, es una espècie de camp nou però nomes amb dos grades i mes ovalat, amb ho que la teva porteria et queda una mica lluny.

El futbol, sincerament dolent, molt dolent. Va començar marcant el Hellas Verona i això va donar emoció al partit. Per fi va empatar el Nàpols i no va haver-hi mes gols.

Vaig estar xerrant a la mitja part amb un home de darrera i el seu fill, que es van oferir per fer-me una foto allà al camp, també amb els dos de davant i vam estar tota la segona part junts xerrant i veient el partit.


Al final em van dir que ja tenia excusa per tornar a Nàpols, tornar per veure guanyar el Nàpols.

I així i tot el Nàpols segueix líder empatat a punts amb el Milan.

Em vaig quedar una estona fent fotos del estadi i cap el metro, camino cap allà i metro tancat amb cadenes.

Havia llegit que tancava  ales 8 de la tarda però no m´ho vaig voler creure. La putada es que el partit tenia que ser a les 3 i va ser a les 6, així que al sortir si era veritat allò pillava de ple.

Torno al carrer principal i un home em diu que vagi al carrer de darrera que hi ha un altre metro.

Al arribar allà, no sabia cap a on tirar i torno a preguntar, 3 homes que tots em volien indicar, em pregunten d´on soc i un diu que ell m’indicarà que ell parla spagnolo però el tio m´indicava cap a la mateixa estació que jo venia.

Aleshores una dona de la meva edat que estava passejant el gos per allà i va escoltar el tema em diu que ella m´acompanya, l´hi explico que esta tancada l’estació, que si m’ha de portar allà res.

Aleshores passa una coneguda d´ella, es veu que sabia que anava al metro, l´hi diu si va al metro i aquesta diu si, i l´hi diu que aquest home diu que esta tancat, ella ens explica que els dies de partit aquesta parada esta tancada i s´ha d´anar a campi flegrei.

La primera dona, l´hi diu si em pot acompanyar i si cap problema, be cap problema, no he vist a ningú caminar tant ràpid mai, de parada a parada em va treure 60 mts de distancia, arribem allà i salvat.

L’estació espectacular, com la majoria de estacions d´aquesta línia, ja que no son estacions de metro, son estacions de tren, enormes, antigues i molt maques.

Per fi arribo a Garibaldi, compro sopar i cap al hotel, rebentat 23mil i pico passo en un dia, no estic gens acostumat.

Sort del metro, el camp esta a un costat de la ciutat i Garibaldi al altre i entre mig hi ha muntanyes plenes de cases, no se si hauria arribat a peu amb el tute que ja duia a sobre.

Un gran dia, Nàpols m´ha enamorat de