Travessar fronteres per terra a segons quins països es pot convertir en una autentica odissea. A diferencia de ports i aeroports es dona peu a les corrupteles aquí i en mig del no res.
I a mi em va tocar al creuar la frontera de Vietnam a Cambodja a Moc Bai/ Bavet.
Visats al Vietnam
Si vas de turista al Vietnam tens dos opcions la visa de 30 dies o 90 dies (depenent del que paguis) d'estància al país o entrar sense visa que et dona dret a ser-hi durant 15 dies.
Jo vaig escollir aquest últim ja que no tenia mes temps per ser a Vietnam, el problema va venir que les matemàtiques no son pas ho meu i no se com vaig calcular els dies d'estància i en comptes de 15 vaig estar 16.
Visat de Cambodja
Aquí si que duia visat turístic per 30 dies, tret online a la web oficial de l'ambaixada de Cambodja, online costa 36€ i si el fas a la frontera 30$ però no sabia jo per quina frontera entraria i vaig preferir portar-lo.
Un risc perquè no tots els passos fronteres accepten la visa electrònica.
LONG PHUONG CAMBODIA
Us heu d´aprendre be aquest nom, es el nom de companyia de busos que heu d´evitar sinó voleu problemes a la frontera.
Tampoc puc garantir que les altres companyies no tinguin el mateix negoci muntat.
Com funciona el negoci a la frontera
Primer dir que aquests busos no viatgen vietnamites, tots érem guiris. Son busos vips, per l´amplada dels seients, per res mes, van 3 cadires per filera nomes i s´estiren els peus com si fos un llit.
Els vietnamites els veies pujar a mini vans i pujaven mes gent que en aquests autobusos Vip, també deu ser diferent el preu.
El meu viatge a Phnom Penh des de Saigon va costar uns 12€ al canvi.
Un cop a dalt ve una dona que no varem veure mes, demanant-nos els passaports a tots, tots el donem, suposàvem que era per comprovar si érem els que havíem comprat el bitllet.
Aleshores ens explica que el visat per entrar a Cambodja costa 40€, els que ja teníem visat posen els passaports en un altre munt.
Molts dels guiris eren motxilles i sabien el que val i no estaven disposats a pagar 10 dòlars mes, comença l´embolic.
Ens diuen que ells faran els tràmits per anar ràpids, que en 10 minuts estarà i que si ho fem nosaltres trigarem com 2 hores i el bus no ens esperarà, cosa que no deien al comprar el bitllet, al contrari.
Primera part del negoci, 10 dòlars per visat.
Continuem amb el negoci
Viatge que es fa llarg fins la frontera, tot i la distancia.
Durant el viatge, el noi que venia de la companyia amb el conductor, anava revisant tots els visats i passaports.
De repent ve cap a mi, tot content i cridant i rient em diu, t´has passat un dia, t´has passat un dia a pagar a pagar.
Comprovo i si, havia estat 1 dia de mes, be no entenc l´alegria, al Perú per cada dia de mes et cobraven 1 dolar.
Arribada a la frontera
Arribem per fi a la frontera i al baixar, m´agafa a mi em posa a part amb un altre vietnamita que tenia el meu passaport i em diuen que haig de pagar 50 dollars sinó em deien a la frontera.
Intento negociar el preu i no hi ha manera, be, els dic, moneda vietnamita no me´n queda i cambodjana encara no en tinc.
Pago amb targeta i no, no es pot pagar amb targeta, be deixeu-me anar a dins a veure si em deixen pagar amb targeta o hi ha un caixer.
I es van posar molt nerviosos que no entres, que allò era el que tenia que pagar i prou.
Jo faig el doble de qualsevol d´aquets i m´estava emprenyant però utilitzar la violència aquí no hauria estat be perquè no sabia si aquell altre era un duaner o un compinxat pel negoci.
Al final l´hi trec el meu passaport i l´hi dic que això es la meva documentació i tu no tens perque tenir-la.
Dins la duana
Me´n vaig a dins i no hi havia cap caixer. M´ofereixen portar-me a un caixer al poble i que l'autobús m'esperarà.
Allà veig la fila de la gent que estava passant els passaports amb el policia i em fico a la cua i aquells dos perseguint-me que allà no em podia posar sinó havia pagat.
Arribo al policia, es mira les dates, cap problema, segell i cap a Cambodja.
Al sortir em trobo aquell parell un altre cop, parlant amb un altre policia i dient-li l policia que jo no podia entrar perquè m´havia passat un dia.
En comptes de mirar pel seu client del bus, el cabró anava a per mi. L´altre policia que estava compinxat amb aquets m´envia cap a dins a veure el policia duaner.
M´acompanya el del bus per assegurar-se que hi anava i el duaner em diu que tot ok, que endavant.
Surto fora i un altre cop la mateixa historia que no em deixa marxar l´altre policia, que torni cap a dins.
L´hi explico l´historia al de dins, que el seu company no em deixa marxar i va sortir amb mi al carrer i va quadrar al altre policia, l´hi va fotre la bronca, que per un dia no passava res que em deixessin marxar.
Ja dins de Cambodja
Així l´hi dic al policia de fora que marxava i ni em va mirar a la cara i al del autobús l´hi vaig dir 4 coses.
Pugem al bus i arranca, faltaven varis dels que havien vingut amb nosaltres al viatge, l´hi diem i passa de tot i continua fins la frontera amb Cambodja.
Allà entreguem visats i passaport i cap problema cap a dins però seguien faltant els que s´havien negat a fer els papers amb els del autobús.
Arranca el bus, tots ens queixaven que faltaven uns quants i el tio reia i ens porten a un restaurant a dos kilòmetres de la frontera.
A esperar allà els que faltaven, com a càstig, primer arriba un argenti amb tuk tuk, emprenyat com una mona, es volia menjar al autobusero, després al cap d´una estona arriba una italiana tota sufocada de corre a 35ºC i mica en mica van anar arribant tots menys un angles que mai mes vàrem saber res.
Una molt mala experiència per la majoria dels que anàvem al bus.
Per fi vàrem arribar a Phnom Penh i em va enamorar la ciutat.
Mes articles del Vietnam aquí
TROBA ELS MILLORS HOTELS CLICANT L´IMATGE DE SOTA
PER TROBAR EXCURSIONS GUIADES EN CASTELLA CLICA L´IMATGE DE SOTA
RECORDA NO VIATJAR SENSE ASSEGURANÇA, PER OBTENIR UN DESCOMPTE DEL 5% CLICA L´IMATGE DE SOTA
0 Comentaris