MARXEM CAP ALLA

Benvinguts a aquest nou bloc.
Des d'aquí intentarem explicar tot el que veiem aquests dies pels EUA ,com respira el país després de les seves eleccions... visitarem la cimera dels països rics… De fet, aquests dos esdeveniments en cap moment es van planificar, tot ha estat casualitat.
Casualitat com tot en aquest viatge, jo el tenia planificat fer més endavant, com a fi d’un procés que estava passant i havia de posar-li un punt final ben gran. Els esdeveniments s’han precipitat i tot s’ha avançat molt més del qual jo creia.

Com deia aquest viatge és producte de la casualitat.

Un tarda xerrant amb dos companys, vàrem començar a planificar una sortida de 10 dies a l’Oktoberfest de Múnic (Baviera) i de passada vàrem xerrar de NYC.(encara no sé ben bé perquè)

Vàrem començar a mirar Hotels per aquelles dates a Múnic i el tema es disparava molt de cales, habitacions per 3 al centre eren molt cares. Les que trobàvem eren fora Múnic, per el que havíem de llogar un cotxe, però clar, si anem a veure birres...

Vàrem fer números i ens valia el mateix una setmana a Múnic que una setmana a NYC.

Jo vaig decidir que era el moment de fer-me el regal d’anar a NYC, unilateralment, passant dels altres, jo marxo a EUA.

Un es va apuntar, l’altre no.

L’incombustible Isidro, m’acompanya. L’Òscar vindrà l’any que ve per la Ruta 66.

Un cop comencem a planificar el viatge, comencem a parlar,..., ja que estem aquí, què tal arribar a Niàgara???..val val.. Però, ja que hi som perquè no anem a Washington… I així es van anar apuntant destins i més destins i el que era una setmana a Múnic, s’ha convertit en un mes als EUA.

Visitarem; 

New York, Niagara, Toronto(Canada), Boston, Philadelphia, Gettysburg, Washington i Chicago.

Des d’aquí intentarem fer com una guia d’aquests llocs per a qui la vulgui aprofitar, de fet nosaltres ens hem aprofitat de molts blocs sobre viatges, dels que hem tret moltes idees i molta informació.

En fi, espero ser capaç d’explicar amb molta exactitud el que és la costa est d’aquell país.

Ara al moment de marxar, recordo com va començar tot aquest procés personal tan llarg. I vull agrair a tots haver estat a l'altre costat de la pantalla, sense saber-ho ajudant-me moltíssim. 

Però especialment a 4 que han estat molt importants en el Sprint final del procés; Susanna, Carme, Tina i Santi. No poso ni nicks ni explico res del que han fet per mi aquests últims mesos, no cal. Ells ja saben quan important i la molta ajuda que m’han donat i en aquest viatge seran presents en tot moment.

Apa marxemmmmmmmm cap a Amèrica!!!!!!!!