Qui soc

Si la vida et dona llimones…

Ves amb compte amb el que desitges amb totes les teves ganes. L’univers farà l’impossible perquè es faci realitat.

Lamentablement, no serà de la manera que tu havies planejat, però el resultat final serà el mateix, amb condicions.

Des de fa uns anys, potser per haver passat dels cinquanta, el pensament continu que tenia al cap era planificar una jubilació amb sentit, no com la meva vida actual, que només era treballar i dormir. Ah!! I menjar també. Vida totalment sedentària i asocial.

El tema era fer una bossa i jubilar-me anticipadament, el més anticipadament possible, inclòs agafant dos anys d’atur abans de jubilar-me, i anar a voltar pel món, viure de país en país, viatjar i viatjar i continuar viatjant.

Parant allà on estigués bé, quedant-m’hi el temps que volgués i continuant viatjant fins que les forces diguessin prou.

No volia pas que la vida, com fins ara, fos una successió de dies, sinó una successió d’experiències. Experiències que m’omplissin i donessin sentit a aquest anar passant el temps.

I l’univers, abans de la pandèmia, va disposar.

Un ictus em va incapacitar per a la meva feina habitual dels últims trenta anys.

Bé, em trobava en la situació que tant havia desitjat, però, com deia, amb unes condicions importants molt diferents.

Les dues principals condicions diferents eren estar sense la bossa que havia planificat i amb la salut delicada.

Però si la vida et dona llimones, el que has de fer és fer llimonada.