3 Gener 2010
Avui serà un gran dia, avui futbol, i futbol en paraules majúscules, CELTIC vs RANGERS.
Comencem malament el dia. Jo acostumo a dormir 4 o 5 hores al dia i vaig dormir 11 hores!!!
Esmorzar ràpid i anem a buscar el tren cap al futbol. Al tren xerrem amb més gent que va al futbol, a tots em presenta i tothom encantat de xerrar amb mi i orgullosos de què algú vingui des de Barcelona a veure el seu equip. Igual que ho estic jo quan porto algun turista amb el meu taxi, que només ve a la ciutat per veure el Barça.
Cami de Celtic Park, The Paradise
Després del tren hem de caminar aproximadament una milla.
Però estem de sort, passa un bus mig buit i cap dins, en un plis estem al paradís.
Així és com diuen ells a Celtic park e Ibrox park per ells és the pikerie, o sigui la cotxinera. Fuck you huns!!
La veritat és que arribem d’hora i no hi ha molta gent, potser son al voltant de les onze i el partit es a les 12.30.
Com ja he explicat, el partit es juga a les 12.30 perquè els diumenges no es pot vendre alcohol fins a aquella hora a Escòcia, per el que els pubs fins a les 12.30 no obren. Alhora que comença el matx obren i vinga!!
Ja entrem a Celtic Park
Entrem a l'estadi per la porta de Business.
Aquí no hi ha escorcolls ni res. Al contrari, hostesses donant-nos la benvinguda a Celtic Park.
Pugem per unes escales, tot i que hi ha ascensors en aquesta zona començo a flipar.
Trobem la nostra porta, entrem i ...
Si un restaurant, amb bar, bufet, TV’s, oficina d’apostes...
Una birra i ens juguem uns cèntims a què Marc Crosas farà el primer gol del Celtic..
Quan falten uns 20m per començar el matx anem cap a
el nostre lloc, bona posició.
La gent que hi ha, ja estan cantant, la cançó que més repeteixen és Let the people sing. Gran Canyó m’encanta.
La càmera em va fer una mala passada, les baixes temperatures no la deixaven funcionar, em deixava fer 4 o 5 fotos i s’aturava, però xuclarem del tubu perquè veieu.
S’apropa l’hora del matx i es comencen a desplegar banderes gegants. Coi, no veig res!!!
El meu amic diu que tranquil que quan comenci el partit les treuen.
The Old firm, un dels grans derbies del món
Només començar el partit gol legal anul·lat al Celtic, collons sembla el Barça això, arbits totalment desfavorables.
Nacho novo, intenta ser l’estrella dels Rangers i donar la notael partitit, per tallar el ritme del joc, fingeix una lesió. Paren el joc i a la següent jugada el lesionen de veritat, aquí no estan per ximpleries.
El Celtic al primer temps va tenir un munt d’ocasions, els Rangers no jugaven a res, de fet no passaven de mig camp.
Una falta d’un jugador dels Celtics va desfermar la ira dels seguidors Celtics. Aquí en comptes de cridar Fill de puta, aquí tot el camp cridava Bastard!!
Quan hi ha un córner tot l’estadi comença a cridar d’una manera molt bèstia el nom del seu club Celtic Celtic Celtic... els cants s’anaven succeint i jo flipava.
Mitja part 0-0, però el Celtic almenys ha tingut 5 oportunitats, moltes de la mà de Samarasa, bon jugador.
Anem al bar i al lavabo i en tornar a la grada un altre cop les banderes gegants davant nostra.
En sortir a la segona part els jugadors un altre cop el You’´ll never walk alone, la gallina en piel, tot el camp amb les bufandes esteses i a mi la càmera fent-me la mala passada de no funcionar sota zero.
La segona part comença amb la mateixa tònica de la primera, domini absolut del Celtic, i al cap de pocs minuts canvi ofensiu al Celtic, treuen a Marc Crosas i entre Mcguiady.
L’equip encara ataca més i a la fi arriba el gol, gol de Mc Donalds, bogeria a l’estadi, com al camp del Barça quan marquem al Madrid.
Centren i els seguidors del Celtic comencen a cantar als Rangers bye bye.
Els seguidors del Rangers no són pas 4 gats, ocupen un córner però des de baix al camp fins a dalt de tot, a part d’ample fins al gol. Després es deixen 8000 cadires sense ocupar per separar el màxim les afeccions.
Un córner aïllat, va significar el gol del Ràngers, putada, el camp queda glaçat. A mi em va sevir per veure com criden els Rangers amb el seu gol, impressionant també, però de seguida reacciona la grada Celtica i els fan callar.
D’aquí al final, taquigol del Celtic però sense punteria i gran actuació de McGregor, porter dels Rangers.
Final 1-1, el Ràngers segueix a 7 punts a la classificació però amb un partit més.
Tornem a casa
La gent decebuda amb el score, però contenta amb el seu equip, han donat la cara en tot moment i han tingut moltes oportunitats, però el gol no ha volgut arribar. Necessitarien que els hi cedissin en Bojan.
Marxem, em compro la bufanda del Celtic. Ens trobem amb el seu fill i cap al tren. Al tren es troba amb més amics seus i em presenta, tothom segueix tractant-me com un més d’ells. Estic contestéssim d’estar aquí.
La tarda la passem a casa xerrant del partit i mil coses i al vespre encarreguem menjar preparat als Pakis, chiken tika, shawarmes i més menjars que no sé com es diuen tot molt bé.
Al vespre torno a dormir onze hores. Increïble, senyal que estic bé, molt relaxat i molt a gust.
Pasajades amb gossos
