GLASGOW, descobrint-la sobre el gel
4 gener 2010
Després de dormir un munt d’hores marxem cap a Glasgow. En circumstàncies normals hauríem anat a Edimburg avui, però tota la nit ha estat nevant i les carreteres estan fetes caldo. A Anglaterra hi ha molts aeroports tancats i carreteres tallades per culpa el temporal de neu.
M’és igual, ja que estic molt a gust amb ells i qualsevol cosa que fem em semblarà bé.
Anem a visitar Glasgow
Marxem a Glasgow amb bus. Molt interessant, tot el viatge m’ha explicat coses de tots els barris on passàvem, barris catòlics, protestants, d’immigrants... explicant-me l’història de cada barri.
A més pel camí hem passat per un carrer ple de pubs, alguns dels Rangers i altres Celtics.
La veritat és que la rivalitat es viu més que un Barça Madrid perquè tots dos estan a la mateixa ciutat i els enfrontaments entre la gent són continus amb el que accentua l’odi.
A l'arribar al centre em va portar a un carrer comercial, la gent boja amb les rebaixes, inclosa la botiga del Cèltic.
Després de donar una volta per la zona de vianants.
Allà en diuen pederastrien area(no ho tenia clar jo si havia d’entrar) sento que criden Xaviiii, joder em giro i era l’amic del Stephen, en James, estava en un bar fent un cafè amb la seva xicota, la Fiona, i ens vam unir.
Un altre cop em van fer sentir un més d’ells. Són una gent increïble, hospitalaris com ningú.
D’allà vam seguir fins a l’opera i després vam veure l’estàtua del que va ser primer ministre dels escocesos fins al any 2000 que va morir.
Era un conegut de la seva dona, molt amics pel que es veu.
D’aquí hem començat a pujar.
Fins arribar a la catedral.
El gel era una passada. Davant de la catedral era una autèntica pista de gel.
.
Després d’explicar-me coses sobre la catedral, hem anat cap al passeig dels sospirs.
Que es l’últim camí que fan els morts, entre la catedral i el cementiri, un altre pista de gel.
The paradise
Aleshores ens hem envalantonat i hem pujat a dalt de la necròpolis.
Em deia que des de dalt veuria el paradís.
No sé, quasi ens trenquem la crisma pujant, i això que pujar era més fàcil que caminar en pla. A l'arribar a dalt, ens aproximem a la barana i veiem el paradís.
El paradís per ells és l’estadi del Cèltic. Així els morts des de la tomba poden veure el paradís i la fàbrica de Tennent’s .
D’allà vam començar a baixar, ens vam fotre un fart de riure, pujar molt bé però baixar amb gel...
Ell va caure i tot, jo vaig fotre unes quantes patinades però sense caure.
Vam voltar una mica més per Glasgow i vam tornar amb tren cap Clydebank, a un centre comercial i ens vam fotre a un McDonald's. Més barat que aquí.
Després a casa on vam passar un altra vetllada molt agradable i divertida.
Tampoc es podia fer més amb el temps que feia i el glaç que hi havia per tot arreu.