LOCH LOMMOND I ANIVERSARI

5 de Gener 2010

Dia del meu aniversari, increïblement per tercer dia consecutiu he dormit 11 hores, això demostra que estic de conya aquí dalt.

Ens em despertat i la seva dona ens ha conduit fins la parada del bus abans de marxar a pencar, el bus estava allà i no ens ha esperat, això demostra que els buseros son iguals a tota Europa. De petits son els que al col·legi tothom els hi pegava i ara van amb el bus venjança de tothom.

Vam tenir que agafar un altre bus i fer transbord en dos busus mes pero el viatge va valer la pena.

Els busus ens van portar a visitar un lloc meravellós, el Loch Lommond amb el mont Ben Lommomd al fons, vistes increïbles. Les zones del llac mes properes a terra estaven completament gelades.

Vam esmorzar allà al llac, a un restaurant del lloc, i com sempre conversa amena e interessant, ens ho estàvem passant la mar de be tots els dies i a mi em va servir per millorar molt el meu angles o a empitjorar-lo, perque segons deien estava agafant molt d’accent escocès, a mi els accents se’m enganxen enseguida. El mateix em passa a Mallorca, València o Saragossa.

Desprès visita al McDonalds de torn, fer algunes compres de Whiskyes i cap a casa.

A les 16.30h marxem a sopar!!!

Tota la família es va voler apuntar a la festa, que feien en honor meu per el meu aniversari. Molt d’agrair com es van portar tots els dies i sobretot l’últim amb la festa. Desprès del sopar a un vaixell, va arribar el pastis i amb ell les emocions, tots em van cantar el happy birthday i desprès la tradició d’ells diu que jo haig d’apagar les espelmes i fer un parlament.

La veritat, es que va ser el moment mes emotiu del viatge, veure a tots cantant-me, no em van caure les llàgrimes pero em vaig posar molt nerviós.

No sabia que dir al aixecar-me, tot el que havia preparat(abans un d’ells m’havia avisat) se’m havia oblidat.

“gràcies a tots, i en especial a la dona del meu amic per deixar-me la seva casa aquests dies i fer-me sentir un mes de la família, sou meravellosos” i ja no vaig poder continuar mes.

Desprès de la festa, cap a casa mes whiskyes i a dormir tardet, el cert es que tenia un sentiment de pena, tenir que tornar a casa, al endemà....

Fins tard vam estar xerrant i fent bromes, vam veure el Barça- Sevilla i al endemà tot acabava.

Al endemà un altre cop em vaig dormir!! Vaig tenir que corre a recollir tot i marxem cap a Glasgow, el meu amic em va acompanyar fins a Central station, vam fer mig camí en bus i la resta amb tren, hi havia algun cercanies que no funcionava per el gel.

Tren cap a Prestwick, dinar al aeroport i tornada cap a Girona.

Tenia dos bitllets d’avió, un cap a Girona i un altre cap Dublín que no vaig utilitzar, molt de fred i aquí a Glasgow soi el temps es fotia xungo tenia casa a Dublín hauria d’estar tot el dia tancat a un hotel o a algun bar sense poder fumar, millor tornem a casa i al estiu torno per anar a Irlanda.

Al tornar amb l avio, l’aeroport de Prestwick tot glaçat, i des de el aire veies tota Escòcia blanca i Anglaterra també.

Han estat unes bones vacances amb una mes que bona companyia, i no ho dic perque ells ho puguin llegir ja que no tenen ni idea ni del bloc ni de català, es realment com ho sento. Em feia una mica de pal anar amb gent que ens coneixíem tant poc en persona que no sabia com seria la convivència, i han estat una família de 10, estic molt orgullós de poder dir que son amics meus aquesta gran gent.