ARRIBADA A CLYDEBANK
2 gener 2010
Em vaig despertar aviat i bon esmorzar a l'hotel.
Després de rebre les instruccions del porter de l’hotel, cap a l’estació de tren. Quin cabró!!! A short walk!! 1h i quart caminat!!!
I a sobre, sobre el glaç!!!
Per fi veig l’estació.
Des de aquí tren directe cap a Glasgow Central Station.
Pel camí puc anar comprovant la magnitud de la tragèdia, tot és blanc, tot està nevat, tot està glaçat.
No és només Prestwick, fins i tot els llacs estan gelats!!
Ja a Glasgow
Arribo a Central Station de Glasgow, estació que connecta la ciutat amb el sud, i allà està el meu amic, mirant tothom que baixa dels trens a veure si em veu.
Salutació sincera i cap al pub!!
Allà ens esperen dos amics d’ell, en Kevin i en James. En Kevin és un gran fan dels Celtics, bé tots ho són però ell potser més. Té dos abonaments a una grada de luxe. La 67 (any que van guanyar la copa d’Europa) A aquesta grada només hi ha business men i exjugadors del Celtic.
Al bar al costat de l'Hotel que vaig estar amb el proxeneta del Isidro, birres a 0.90cts!!! Comencem a xerrar i a prendre alguna cosa. Ens expliquen les condicions que hem de tenir en compte per anar a la grada 67. Allà no es poden dur colors de l'equip, ni texans, ni vambes.
Ens deixen els carnets i una targeta que has de portar penjada del coll per poder entrar a la zona del restaurant i bar i apostes.
Després d’una birra i una conversa molt amena, marxem cap a casa del meu amic.
Instalant-me a Clydebank
Al pub m’adono que l’escocès tot i ser l’anglès no és el mateix. Per exemple per dir a la dreta en anglès pronuncien Raight( escriuen right) els escocesos pronuncien Rig. Postman en escocès diuen pustman i així moltes i moltes paraules.
Marxem del pub i m’explica el pont que hi ha sota l’estació de Glasgow.
Saps com en diem d’això? Pont? No, això és the highlands men umbrella, perquè no acostumen a portar paraigües quan venen a Glasgow i aquí és on refugien de la pluja.
Una mica més endavant, després de veure la bogeria que hi ha per les rebaixes, entrem en un altra estació de tren. Ell no paga bitllet perquè fa dos anys va tenir una hemorràgia cerebral i a l'estar convalescent té bitllet gratis i jo pago la meitat per ser el seu acompanyant.
Amb una mitja horeta arribem a Clydebank, poble a prop de Glasgow, de fet, el barri on ell viu és contigu a amb Glasgow.
Aquí els carrers estan en pitjors condicions que a Glasgow,
Gel per tot arreu. Inclòs el canal esta gelat.
Allà casa seva ens trobem amb la seva dona, el seu fill i la seva xicota. Bona gent, tots contents perquè jo hagi arribat allà.
La primera sorpresa se l’emporta la seva dona, allà en comptes de dos petons en donen un. A ella no, però a una amiga seva a la nit l’hi va caure un pico per no esperar el segon peto, sort que el marit no ho va veure.
Al menjador comencem a xerrar, de seguida començo a agafar l'escocès, no és tan difícil, la conversa és bastant fluida. Més tard em treuen un regal per mi.
I jo trec els presents que he portat per tota la família.
Més tard arriba l’altre fill amb la xicota, maca però una mica pija.
I ja cap al tard arriba en Jàson, fill de la seva neboda, que ja va estar aquí a l'estiu veient el Camp Nou, evidentment amb la neboda del meu amic, curiosament separada com jo ;)
Sopar i festa
Per a sopar mengem un menjar típic d’allà i després em donen la jaqueta, marxem, carregats de botelles a casa d’uns amics.
Curiosament, a aquest amic no li agrada gens Barcelona, el cop que hi va ser l’hi van robar la cartera.
El meu amic em dona una cartera vella, i em diu, quan estiguem allà a mitja reunió, la treus i em preguntes sí és meva, it’s a joke. El meu amic creu que tots els de Barcelona som carteristes. Are you sure it’s a good joke? Yes, sure he will laugh.
Si va riure i a partir d’allà vam estar xerrant molt, bevent i xerrant, va ser una nit molt agradable, semblava que jo fos un més d’ells. La dona del que l’hi van fotre la cartera és la que es va endur el pico en fer-me petons a l’arribar.
Tant a casa del meu amic com aquí, per fumar has d’anar al carrer i fot un fred....-1ºC a aquella hora, després al vespre es posa pitjor el tema de la temperatura, inclòs arribant a -8ºC.
El meu amic i jo tornem abans, encara no se perquè, però ens vam estar al menjador tenint una llarga conversa. Se’ls veu a tots molt contents perquè jo estigui allà, se’ls nota de tot cor que estan contents.
Més tard arriben els altres i anem a dormir.
