VACANCES CLYDEBANK

S’han acabat les vacances a Scotland i ja ens tornem a posar en marxa.

Cal destacar que a Escòcia tenen un temps molt estable, sempre a 0ºC, menys a la nit que baixa fins a -8, però no passa res.

L’objectiu primordial del viatge era aquest

I el segon objectiu era aquest altre

Veure per primer cop en ma vida un Celtic – Rangers. Sens dubte un espectacle que tot aficionat al futbol hauria de veure algun cop. Res que pugui explicar serà prou. A més al viure de la mà d’un Celtic fan.

le. Ja que tot se m’era explicat, cada càntic, el perquè de cada càntic... Per exemple; sabeu perquè juguen a les 12.30 al futbol?? La meva resposta va ser; per al clima?? Doncs no. Els diumenges a Escòcia està prohibit vendre alcohol fins a les 12.30, per tant, els pubs no poden obrir fins a aquella hora. Un cop obren... futbol i alcohol es barregen.

A sobre vam veure el partit a una grada de luxe, a la grada 67 on tens el teu propi restaurant, bar, casa d’apostes...

Ha estat una setmana a Escòcia on hi ha hagut moltes gelades, ni ells se’n feien el cas. Així i tot, hem sortit el que hem pogut.

.

En una d’aquestes sortides, ens vam arribar fins a dalt de la Necròpolis de Glasgow, des d’on es pot veure el que fa plorar i el que fa riure als de Glasgow. Les xemeneies són de la fàbrica de cervesa tenenth’s i al fons es pot veure el paradise que diuen ells, o sigui l’estadi del Celtic

Al final no vam poder anar ni a Edimburg ni a St Andrews pel mal estat de les carreteres.

A Edimburg ja he estat altres cops i m’és igual. Les vacances no necessàriament han de ser sightseeings, han de ser coses que a un el facin sentir bé, i en cap moment he tingut la sensació de fer alguna cosa que no volia fer.

He estat a casa d’un amic a Clydebank, un escocès, molt escocès tot i que no porta Kilt (faldilla). Diu que no pot posar-la perquè aleshores l’hi pengen les seves parts per sota de la faldilla.

M’han tractat com un més de la seva família, els seus amics també. Tothom ha estat molt amable amb mi, very friendly.

L’última nit, la del meu aniversari, tots es van bolcar en organitzar-me un sopar a un vaixell ancorat a un canal (completament gelat) no van faltar els regals,

ni el pastis,

Ni el happy birthday moment que em van fer emocionar.

L’única putada de celebrar l’aniversari a Escòcia, és que allà en comptes d’estirar-te de les orelles tantes vegades com a anys fas, allà et donen cops de puny a l’esquena, tants com anys.

Ens vam conèixer en tour per Hampden Park fa 3 anys. L’any passat per Nova York, ell em va reconèixer. Des d’aleshores hem fet mailing molt sovint estrenyent cada cop més la nostra amistat. L’estiu van venir a veure el Nou Camp i ara m’han regalat unes vacances increïbles.

Ara hauria d'estar jo a Irlanda, però amb el mal temps que corre per allà, canvi de bitllets i cap a casa.