Avui últim dia a Washington, com passen els dies i els destins, cada cop ens queda menys per veure i menys per tornar.Avui ha estat un èxit, només una semibronca de la policia. Tema fotos com sempre, el colega, no volia marxar sense una foto del metro de Washington i clar, ja la tenim.

Capitol de Washingthon

El primer que hem fet, metro i cap al Capitól

Ahir no hi va haver temps. Es pot visitar per dins, excepte els diumenges BINGO!!

Per fora haig de dir que és un dels edificis que més m'ha impressionat mai per la seva bellesa, la seva simetria i per l'estil arquitectònic.

Darrere està l'edifici de la cort suprema, un altre edifici d'estil clàssic. Per un enamorat d'aquest estil ha estat indescriptible veure aquest edifici.

Més tard hem donat la volta al Capitol fins a veure'l per davant. Davant hi ha un llac que reflex l'edifici, sobretot de nit.

Doncs aquest llac, a les onze del matí, estava gelat del fred d'ahir, els ocells caminaven per sobre el llac!!!!!!

Avui no,avui ens sobrava tota la roba,canvi brusc de temps.

Cementiri d´Arlington

Després més metro i cap al cementiri nacional d'Arlington.Primer hem parat al memorial d'Iwo Hima, una estàtua immensa i molt guapa.

Arlington com tot,exagerat!!

Un cementiri immens de militars, al final cansa i més si entres pel costat equivocat, per fi hem arribat a la tomba del Kennedy i ja n'hem tingut prou.

Està ple de nostàlgics també, ex-combatents de les guerres per allà passejant i explicant batalletes, un se li ha posat a plorar a l'Isidro, casi plora ell també. :)

Són tant fanàtics que fins i tot hi ha tours per veure el cementiri. És un bus turístic que va parant per tot arreu i pots anar pujant i baixant durant tot el dia,pel mòdic preu de 27 $!!!!!!

memorial de Theodor Roosevelt

Després teníem dues opcions, caminar cap al pentàgon o cap al memorial de Theodor Roosevelt. Amb els antecedents de fotos i policies millor passar del Pentàgon i anar al memorial.A tots dos teníem que caminar l'hòstia.El Memorial de Roosevelt està a una illa, ja que era un gran defensor de la natura, el que ens ha obligat a caminar seguint la llera del riu, entre ciclistes i footingueros i veient de lluny els monuments del Mall,

Per fi hem arribat.

I aquí hem acabat la nostra visita a Washington, ens han quedat cosetes però ja hem vist prou crec, ara a fer maletes que aquesta matinada volem a Philadelphia per demà al matí volar a Chicago.

No us asusteu,no estem a Bcn,ni aquesta ciutat te res a veure amb la nostra.

Avui em començat la visita a Washingon.

Aquí Barcelona havíem llegit que si no demanaves hora al teu senador no podies veure la casa Blanca. I com no tenim senador...

Aquí Washingthon vàrem veure que hi havia un lloc per anar a buscar tiquets. De bon matí allà a fer cua, i res tu. Els guiris ho hem de demanar a l'ambaixada i amb sis mesos d'antelació, i perquè no ho diuen a la web del consolat???

En fi, la primera al front.Tots els voltants de la casa blanca és un autèntic búnquer,i més aquests dies i per variar a primera hora ja ens han cridat l'atenció,hem passat per no sé on que estava prohibit.Al final hem vist la casa blanca per fora.

Hem vist també el tresor de l'estat i cap al G. Washington.

George Washington monument

Aquí has de demanar hora i et donen un tiquet, i hem agafat per les 4 de la tarda i apa a voltar.Una putada molt gran això de voltar per aquí, tot el dia hem estat per sota de zero graus.

Aquí ens hem trobat amb una espècie de marató per recaptar pels homless, una exageració de gent.

Memorial T. Jefferson

Quan els hem esquivat hem vist el memorial a T. Jefferson, molt guapo,però molt de fred, a més està al costat del riu Potomac i el fred es notava més.

Museu d´historia d´Amèrica

D'aquí al museu americà,i tant americà. Podríem dir-li el museu dels Friquis i ultranacionalistes.Una sala dedicada a tots els presidents i l'altre als friquis, objectes estranys.

i l'ala del mig a la bandera.

El castell Smithsonien

Entre el Memorial a G. Washington i el capítol és una gran esplanada verda (el Mall) i al voltant son tot museus, i el castell Smithsonien.

Tots aquests museus estan construïts gràcies a J. Smithson, un científic angles, que mai va visitar USA i quan es va morir tota la seva fortuna la va donar a aquest país perquè divulguessin el coneixement.

Hi ha infinitat de museus. Els de quadres hem passat, no tenim temps per cultura, l'Holocaust jueus també fora, a totes les ciutats trobem el mateix, el dels indis no teníem temps, el d'art Roma i Grec un timó pel que ha estat a Grècia o Roma, el d'art africa ens ha fet mandra i molts més que ja no sé que venien.