Xina, allà vaig: preparant un viatge de 32 dies de nord a sud







Fa molts anys que
Amb un ull al món no compta un viatge.

Han passat molts anys des de l'última vegada que vaig escriure aquí sobre un viatge. No perquè hagi deixat d'escriure, sinó perquè amb el temps vaig traslladar els meus viatges a descubreelmundoaturitmo.com , on he anat explicant les rutes i experiències dels últims anys.

Ara vull provar una cosa diferent. El pròxim 14 d'octubre me'n vaig a la Xina durant 32 dies i aquesta vegada vull recuperar aquella manera de viatjar i comptar el que vagi ocorrent.

No sé encara quant acabaré escrivint ni què sortirà d'aquí. Però la Xina sembla un bon lloc per a tornar a començar.


Per què la Xina?

Després de visitar molts països d´Àsia, em quedava visitar la Xina. L'any passat ja vaig estar a Shanghai per fer un tast de les aplicacions que necessitava un cop allà, com funcionava tot i ara aquest any aprofitant que porten uns anys amb l'exencio de vists, aprofitar per anar-hi.


32 dies recorrent la Xina de nord a sud

El viatge que he anat construint durant mesos, m'ha quedat curt amb tot el que volia veure, però això em dona opció per fer 2 o 3 viatges més a aquest país.





Recorregut per Xina



Preparar un viatge així té el seu treball

Anem a parlar de viatjar a la Xina per a qui estigui planejant el viatge i tingui dubtes.

Així és com ho veig jo abans d'anar a visitar el país de nord a sud. Un cop allà, ja us explicaré com és realment.

D'aquí pocs dies marxo a la Xina i preparar aquest viatge ha estat més difícil que altres llocs. Aquí no pots simplement comprar els bitllets, reservar algun hotel i marxar.

Moltes atraccions les has de reservar amb antelació per poder entrar, fins i tot algunes que són gratuïtes. I amb els trens passa una mica el mateix: has de tenir clar quin recorregut faràs i planificar-lo amb temps.

Però anem pel principi.

L'any passat ja vaig passar una setmana a Shanghai, amb l'expectativa de veure com funcionaven moltes coses de cara a aquest any.

ALIPAY I WECHAT

Sobre tot el tema dels pagaments, amb Alipay i WeChat, des de casa, quan ho comences a mirar, et sembla tot un món.

Però realment és bastant senzill quan ets allà.

Captura de la app Alipay


Et serveixen per pagar pràcticament a tot arreu: hotels, botigues, restaurants, transports... Per exemple, al metro simplement apropes el telèfon al torn d'entrada i cap dins.

La tecnologia et facilita molt les coses.

La setmana que vaig estar a Shanghai no vaig treure res d'efectiu. Amb les aplicacions em va sobrar.

A la meva web trobareu també un post explicant com funcionen.

VPN O eSIM

Un cop tens instal·lades les aplicacions, el següent pas és pensar com tindràs internet.

Perquè si vols fer servir les teves xarxes socials i tot el que depèn de Google, has de tenir en compte les restriccions que hi ha a la Xina.

Les VPN poden donar problemes i no totes funcionen allà, així que per aquest viatge, i ja ho vaig fer també en el primer, he optat per una eSIM internacional que permet tenir connexió des que arribes i accedir als serveis que necessites.

I una cosa: no compreu necessàriament la que anuncien a tot arreu, perquè n'hi ha d'altres, com Airalo, que poden sortir bastant més econòmiques.

millor eSim per Xina Airalo


TRENS

També has de tenir una mica de planificació amb els trens.

Has de saber quins recorreguts faràs i comprar els bitllets amb antelació. Això implica saber més o menys a quina hora marxaràs abans d'arribar a l'estació.

Per als estrangers, una de les opcions més fàcils és Trip.com. També tens la plataforma oficial xinesa, 12306, que és una mica més barata però també és més complicada de configurar.

A Trip.com pots comprar els bitllets amb molta més antelació, mentre que a 12306 la venda s'obre més a prop de la data del viatge.

I si després vols sortir més tard, tampoc és un drama: segons les condicions del bitllet, pots canviar el tren o anul·lar-lo.

Trens Xinesos


Per tant, no cal improvisar-ho tot, però tampoc has de tenir por de quedar lligat a una hora concreta.

DIGITAL CARD

Uns dies abans de marxar has d'omplir la Digital Card per poder entrar a la Xina.

És una mica com el que ara fan molts països: substituir els antics papers que omplies a l'avió o a l'aeroport abans d'entrar al país.

L'any passat vaig entrar just abans que entrés en vigor i no la vaig haver de fer.

Però a la tornada vaig fer escala a Beijing i sí que la necessitava, i no la portava feta.

Allà, a l'aeroport, en lloc dels típics papers tens pantalles on pots fer-ho.

Nosaltres vam arribar abans de les cinc del matí i érem pràcticament els únics del nostre vol, així que no hi havia cap problema.

Però imagina't arribar a les nou del matí amb l'aeroport en plena activitat.

Millor portar-la feta des de casa.

ENTRADES

I un cop dins del país, amb tot això solucionat, ja pots començar a moure't i visitar coses.

Però aquí arriba un altre dels punts importants: revisa amb quanta antelació has de reservar cada lloc que vulguis visitar.

No és arribar, pagar i entrar.

Per exemple, per a la Ciutat Prohibida has de reservar amb antelació i les entrades s'esgoten ràpid.

La plaça Tiananmen també requereix reserva encara que sigui gratuïta.

I si vols visitar el Museu Nacional, que també és gratuït, necessites una entrada anticipada.

El mateix passa amb el mausoleu de Mao.

Per tant, encara que una cosa sigui gratuïta, això no vol dir que puguis arribar i entrar.

Has d'anar revisant activitat per activitat si cal reservar amb antelació i amb quants dies.

Plaça Tiananmen


I això també serveix per a llocs naturals, com les muntanyes d'Avatar i altres parcs o zones turístiques on el nombre de visitants està limitat.

És millor informar-se abans que arribar allà i trobar-te que no hi ha entrades.

I sempre et queda l'opció de fer una excursió organitzada, per exemple amb GetYourGuide, i t'estalvies bona part d'aquest merder...

però, evidentment, ja ho pagues de sobres.

En fi, això és més o menys el que has de portar planificat abans de marxar.

La Xina no és un país per despertar-te un matí i dir: «Va, avui aniré a veure això».

Perquè potser no hi entres.

O dir: «Avui agafaré un tren i me n'aniré a tal lloc».

Bé... a veure si hi ha bitllet.

Així que d'aquí a pocs dies marxo cap a la Xina i veurem si tota aquesta planificació funciona realment quan sigui allà.