22e dia CHICAGO (THANKSGIVING DAY)

Thanksgiving day a Chicago

Aquest matí sortim de l'Hotel a fer un cafè fora, a un Donkin Donuts...és que el cafè del Hilton no ens agrada, basicament pel preu.

Hem vist Barak Obama

Darrere el nostre Hilton estava ple de cotxes de la policia, al pàrquing de darrere ple de 4X4 amb llums enceses i dos tipus a la porta.

Seguim el nostre camí cap al campus dels Museus i ve una comitiva cap a la direcció nostra, a cada cantonada hi havia policies.

Doncs ja podem dir, que hem vist el futur home més poderós del món,hem vist a Barak Obama!!! El president dels Estats Units.

I estava al nostre hotel,es mes el Isidro avui al sortir de les piscines ha anat a investigar unes habitacions anomenades com els 5 grans llacs i eren sales de conferencia i a una hi havia gent,deuria ser alla.
Despres hem començat la nostra visita d'avui.
L'onada de fred s'ha acabat i ja ens sobra tot,sobretot al sol.

Planetarium

Avui em començat amb planetarium,una castanya.

Està bé si vas amb nens, però allà només hi havia excursions de col·legis i nosaltres.

Acuari de Chicago

Marxem cap a l'acuari i ha millorat el tema amb 4 japos que hem fet cua junts. El problema és que s'han tret l'abric i ja no sabíem quines eren les nostres, amb els abrics les coneixíem.Aquí res,4 taurons, peixos i més peixos.

I com atracció del dia show d'animals domèstics, apa fora.Des de fora la veritat, és que teníem vistes increïbles de la ciutat.

Field Museum de Chicago

Com ja havíem entregat el dia als museus, cap al Field Museum. Museu d'història Natural. Aquí si val la pena, hi ha una bona col·lecció sobre l'evolució del planeta, bastant didàctic, distret i maco de veure.

Davant esta l'estadi Soldiers de Chicago, on juguen a futbol de meló, i com a Europa sempre trobem la manera d'entrar als estadis a visitar-los, aqui ho hem provat, missio impossible.

I com tenim l'hotel a prop dels Museus, saps què??, a dinar i a fer una siesta.Hem parlat amb un recepcionista en practiques, de Valladolid. I ens ha confirmat el que expliquen altres immigrants d'altres països, aqui la gent guanya molta pasta. Encara no hem sentit a ningú que es queixi de la seva feina i hem parlat amb molts.L'altre dia xerrant amb un guàrdia jurat d'un dels hotels i parlar-li dels seus de Barcelona, va fer un signe de despreci, com dient que per aquests sous ell no es mou.Després del relaxament, hem decidit pujar a la torre Sears.

Ahir vàrem pujar a la torre Hanckok avui l'altre.Aquesta té més de 100 pisos, és l'edifici més alt d'Estats Units, i el tercer més alt del món després de Taipei i Malàisia. Que només són superades per la torre de comunicacions de Toronto (que ja vàrem pujar fa uns dies)però que no és un edifici.L'ascensor et deixa al pis 103 i això és el que es veu,50 milles a la rodona.

D'aquí hem pasejat per la zona dels teatres.

Després unes birres al Hard Rock Cafe Chicago.

I a sopar a un Italià, que més que un restaurant semblava un museu.

Hem menjat tant que ens hem quedat a les cordes avui...teníem altres plans per aquesta nit però estem inflats com per anar de festa.

Apa, we wish you a nice THANKSGIVING day .

Demà és dia d'acció de gràcies aquí a EUA, dia de festa nacional, casi tota Amèrica menjarà gall d'Indi. Aquest és el dia de l'any que a EUA hi ha més desplaçaments per aire, en cotxe i en tren.

20e dia Descobrint CHICAGO

Avui hem volat amb US Airways, una mica manguis, ens han tornat a cobrar les maletes.

Hem volat fins a Philadelphia vol absurd, es com volar de BCN al Delta del Ebre, però aquí té la central US Airways i ens han enviat a Chicago des de aquí. En favor d'ells dir que l'espai entre seients és millor que altres companyies. Després ens hem dirigit cap al Hotel, el Hilton de Chicago.

Un dels dos hotels més famosos de Chicago. Davant el llac Michigan, més que un hotel sembla un palau.

Estem aborronats de tant de luxe.

Però ja en està bé per acabar aquest viatge.Després de dinar hem sortit a fer el primer contacte amb la ciutat i és Brutaaaaaaaaal, és una passada de ciutat.

Tota la tarda hem estat mirant amunt, primer amb els metros, van per l'aire.

Semblàvem nens, cada cop que venia un tren, desenfondar càmeres i flaix...

Aleshores han començat a aparèixer els gratacels, monstres de vidre immensos

Aquí ja hem trobat el primer problema amb la policia.buf o mateix el col·lega, fent fotos a l'edifici federal.

I es veu que el Sr. Obama era dins i quan ell és dins no es poden fer fotos. I com volen que ho sapiguem???, en fi, és el pa de cada dia.Després hem voltat fins a trobar les millors vistes nocturnes de la ciutat i ja no tenim forces ni per escriure o sigui que avui és tot.

Cal destacar que el primer restaurant que hi ha en sortir de l'hotel, és un rest Català!!!!!!!

19e dia WASHINGTON veient el que ens faltava

Avui últim dia a Washington, com passen els dies i els destins, cada cop ens queda menys per veure i menys per tornar.Avui ha estat un èxit, només una semibronca de la policia. Tema fotos com sempre, el colega, no volia marxar sense una foto del metro de Washington i clar, ja la tenim.

Capitol de Washingthon

El primer que hem fet, metro i cap al Capitól

Ahir no hi va haver temps. Es pot visitar per dins, excepte els diumenges BINGO!!

Per fora haig de dir que és un dels edificis que més m'ha impressionat mai per la seva bellesa, la seva simetria i per l'estil arquitectònic.

Darrere està l'edifici de la cort suprema, un altre edifici d'estil clàssic. Per un enamorat d'aquest estil ha estat indescriptible veure aquest edifici.

Més tard hem donat la volta al Capitol fins a veure'l per davant. Davant hi ha un llac que reflex l'edifici, sobretot de nit.

Doncs aquest llac, a les onze del matí, estava gelat del fred d'ahir, els ocells caminaven per sobre el llac!!!!!!

Avui no,avui ens sobrava tota la roba,canvi brusc de temps.

Cementiri d´Arlington

Després més metro i cap al cementiri nacional d'Arlington.Primer hem parat al memorial d'Iwo Hima, una estàtua immensa i molt guapa.

Arlington com tot,exagerat!!

Un cementiri immens de militars, al final cansa i més si entres pel costat equivocat, per fi hem arribat a la tomba del Kennedy i ja n'hem tingut prou.

Està ple de nostàlgics també, ex-combatents de les guerres per allà passejant i explicant batalletes, un se li ha posat a plorar a l'Isidro, casi plora ell també. :)

Són tant fanàtics que fins i tot hi ha tours per veure el cementiri. És un bus turístic que va parant per tot arreu i pots anar pujant i baixant durant tot el dia,pel mòdic preu de 27 $!!!!!!

memorial de Theodor Roosevelt

Després teníem dues opcions, caminar cap al pentàgon o cap al memorial de Theodor Roosevelt. Amb els antecedents de fotos i policies millor passar del Pentàgon i anar al memorial.A tots dos teníem que caminar l'hòstia.El Memorial de Roosevelt està a una illa, ja que era un gran defensor de la natura, el que ens ha obligat a caminar seguint la llera del riu, entre ciclistes i footingueros i veient de lluny els monuments del Mall,

Per fi hem arribat.

I aquí hem acabat la nostra visita a Washington, ens han quedat cosetes però ja hem vist prou crec, ara a fer maletes que aquesta matinada volem a Philadelphia per demà al matí volar a Chicago.

18e dia Avui em començat la visita a Washington.

No us asusteu,no estem a Bcn,ni aquesta ciutat te res a veure amb la nostra.

Avui em començat la visita a Washingon.

Aquí Barcelona havíem llegit que si no demanaves hora al teu senador no podies veure la casa Blanca. I com no tenim senador...

Aquí Washingthon vàrem veure que hi havia un lloc per anar a buscar tiquets. De bon matí allà a fer cua, i res tu. Els guiris ho hem de demanar a l'ambaixada i amb sis mesos d'antelació, i perquè no ho diuen a la web del consolat???

En fi, la primera al front.Tots els voltants de la casa blanca és un autèntic búnquer,i més aquests dies i per variar a primera hora ja ens han cridat l'atenció,hem passat per no sé on que estava prohibit.Al final hem vist la casa blanca per fora.

Hem vist també el tresor de l'estat i cap al G. Washington.

George Washington monument

Aquí has de demanar hora i et donen un tiquet, i hem agafat per les 4 de la tarda i apa a voltar.Una putada molt gran això de voltar per aquí, tot el dia hem estat per sota de zero graus.

Aquí ens hem trobat amb una espècie de marató per recaptar pels homless, una exageració de gent.

Memorial T. Jefferson

Quan els hem esquivat hem vist el memorial a T. Jefferson, molt guapo,però molt de fred, a més està al costat del riu Potomac i el fred es notava més.

Museu d´historia d´Amèrica

D'aquí al museu americà,i tant americà. Podríem dir-li el museu dels Friquis i ultranacionalistes.Una sala dedicada a tots els presidents i l'altre als friquis, objectes estranys.

i l'ala del mig a la bandera.

El castell Smithsonien

Entre el Memorial a G. Washington i el capítol és una gran esplanada verda (el Mall) i al voltant son tot museus, i el castell Smithsonien.

Tots aquests museus estan construïts gràcies a J. Smithson, un científic angles, que mai va visitar USA i quan es va morir tota la seva fortuna la va donar a aquest país perquè divulguessin el coneixement.

Hi ha infinitat de museus. Els de quadres hem passat, no tenim temps per cultura, l'Holocaust jueus també fora, a totes les ciutats trobem el mateix, el dels indis no teníem temps, el d'art Roma i Grec un timó pel que ha estat a Grècia o Roma, el d'art africa ens ha fet mandra i molts més que ja no sé que venien.