LOCH LOMMOND I ANIVERSARI
5 de Gener 2010
Dia del meu aniversari, increïblement per tercer dia consecutiu he dormit 11 hores, això demostra que estic de conya aquí dalt.
Ens hem despertat i la seva dona ens ha conduït fins a la parada del bus abans d'anar a pencar, el bus estava allà i no ens ha esperat, això demostra que els buseros són iguals a tota Europa. De petits són els que al col·legi tothom els hi pegava i ara van amb el bus venjança de tothom.
Vam haver d'agafar un altre bus i fer transbord en dos busos més, però el viatge va valer la pena.
Els busos ens van portar a visitar un lloc meravellós, el Loch Lomond amb el mont Ben Lomond al fons.
Vistes increïbles. Les zones del llac més properes a terra estaven completament gelades.
Vam esmorzar allà al llac. a un restaurant del lloc,
I com sempre conversa amena i interessant, ens ho estàvem passant la mar de bé cada dia i a mi em va servir per millorar molt el meu angles o a empitjorar-lo, perquè segons deien estava agafant molt d’accent escocès, a mi els accents se’m enganxen enseguida. El mateix em passa a Mallorca, València o Saragossa.
Després visita al McDonald's de torn, fer algunes compres de Whiskys i cap a casa.
A les 16.30h anem a sopar!!!
Tota la família es va voler apuntar a la festa, que feien en honor meu pel meu aniversari. Molt d’agrair com es van portar cada dia i sobretot l’últim amb la festa. Després del sopar a un vaixell, va arribar el pastís i amb ell les emocions, tots em van cantar el happy birthday i després la tradició d’ells diu que jo haig d’apagar les espelmes i fer un parlament.
La veritat, és que va ser el moment més emotiu del viatge, veure a tots cantant-me, no em van caure les llàgrimes, però em vaig posar molt nerviós.
No sabia què dir a l’aixecar-me, tot el que havia preparat (abans un d’ells m’havia avisat) me n’havia oblidat.
“Gràcies a tots, i en especial a la dona del meu amic per deixar-me casa seva aquests dies i fer-me sentir un més de la família, sou meravellosos” i ja no vaig poder continuar més.
Després de la festa, cap a casa, més whiskys i a dormir tardet, el cert és que tenia un sentiment de pena, haver de tornar a casa, a l'endemà...
Fins tard vam estar xerrant i fent bromes, vam veure el Barça- Sevilla i a l'endemà tot acabava.
A l'endemà un altre cop em vaig adormir!! Vaig tenir que corre a recollir tot i marxem cap a Glasgow, el meu amic em va acompanyar fins a Central station, vam fer mig camí en bus i la resta amb tren, hi havia algun rodalies que no funcionava pel gel.
Tren cap a Prestwick.
Dinar a l'aeroport i tornada cap a Girona
.
Tenia dos bitllets d’avió, un cap a Girona i un altre cap Dublín que no vaig utilitzar, molt de fred i aquí a Glasgow, el temps es fotia xungo, no tenia casa a Dublín hauria d’estar tot el dia tancat a un hotel o a algun bar sense poder fumar, millor tornem a casa i a l’estiu torno per anar a Irlanda.
En tornar amb l’avio, l’aeroport de Prestwick tot glaçat.
I des del aire veies tota Escòcia blanca i Anglaterra també.
Han estat unes bones vacances amb una més que bona companyia, i no ho dic perquè ells ho puguin llegir, ja que no tenen ni idea ni del bloc ni de català, és realment com ho sento. Em feia una mica de pal anar amb gent que ens coneixíem tan poc en persona que no sabia com seria la convivència, i han estat una família de 10, estic molt orgullós de poder dir que són amics meus aquesta gran gent.
